Els dies m'agobien
dins la meua capsa gris,
esperant la primavera
esperant els primers crits.

Mira, ja arriba la tempesta
la veu que em fa tremolar.
He après a tindre un punt de mira
fixat sobre el meu cap.

Els meus ulls no em deixen veure
de tant l'odi acumulat,
he perdut tota esperança
de tornar a ser normal...

Sobre el meu cap,
un punt de mira en el meu cap.