Letra de Primer M�n - Agraviats
Letra de canci�n de Primer M�n de Agraviats lyrics
Al principi de tot quan en un estrany sorteig amb la vida vam ser premiats , vam n�ixer sense falta de res i a l'hora sense res que ens sobrara. Sortirem al carrer, i entre casa i casa una m� assomava des d'un rostre quiet, amb uns ulls ferits i suplicants que ens llan�aven mirades demanant-nos la vida.
I vam veure com la persiana que enfoscava els nostres ulls s'obr� de sobte, i ens fa veure el que �s la vida, la seva vida, dia a dia, nit rere nit.
I aix� ciutat a ciutat, carrer rere carrer, entre monuments i obres d'art que mires amb passivitat, apartant-nos del riu de la mis�ria, sentint fluir la seva viscositat al ser conscients d'all� que ning� vol mirar, creure que existeix, per� si tots ens submergirem en aquest mon de dolor, el f�rem nostre intentar�em , canviar la realitat .
I vam veure com la persiana que enfoscava els nostres ulls s'obr� de sobte, i ens fa veure el que �s la vida, la seva vida, dia a dia, nit rere nit.
I vam veure com la persiana que enfoscava els nostres ulls s'obr� de sobte, i ens fa veure el que �s la vida, la seva vida, dia a dia, nit rere nit.
I aix� ciutat a ciutat, carrer rere carrer, entre monuments i obres d'art que mires amb passivitat, apartant-nos del riu de la mis�ria, sentint fluir la seva viscositat al ser conscients d'all� que ning� vol mirar, creure que existeix, per� si tots ens submergirem en aquest mon de dolor, el f�rem nostre intentar�em , canviar la realitat .
I vam veure com la persiana que enfoscava els nostres ulls s'obr� de sobte, i ens fa veure el que �s la vida, la seva vida, dia a dia, nit rere nit.
