Letra de Potser arran de l'alba - Raimon

Apr�n l'aspra lli��
d'aquells que t'han portat
d'un fi batec el do
del vent de llibertat.

Recorda la fredor
d'un cor antic parat.
No sollar�s la flor,
el nom de llibertat.

Guaita de nits, pastor,
al prim son del ramat,
mant�n l'alta cremor
del foc de llibertat.

https://www.coveralia.com/letras/potser-arran-de-l-alba-raimon.php
Veig esplendors de mots
corcades de foscor.
Vulgueu nets camins clars
tots vosaltres i jo.

Brills de subtils paranys,
reclams freds de la por.
No tolerem enganys
ni vosaltres ni jo.

Dre�ats en el llevant,
omplim la gran buidor
d'anys morts amb un nou cant:
tots vosaltres i jo.