Letra de Pobres, pobres - Carles Enguix

S�n fills de la boira
reis del carrer,
caminen la nit
caminen deserts.

Silenci de nits
grinyolars de veus,
el fred acompanya
els fragelats peus.

Pobres deixalles
del temps
oblidad�s,
desitgen somnis
del nostre parad�s.

Ja els agradaria
ocupar salons,
menjar a la taula
de sobrada
https://www.coveralia.com/letras/pobres--pobres-carles-enguix.php
abundor.

Pujar escales,
oblidar-les baixar,
tancar la porta
a la cruel fam.

La claveguera
se'ls vol engolir
sempre rastreja
el m�s m�nim
descuit.

Davall de la porta
de la caritat
demanen almoina
el prat s'ha
assecat.