Letra de Planys del malalt - Gent Del Desert
Letra de canci�n de Planys del malalt de Gent Del Desert lyrics
Heus-me ac�, estrany entre les coses,
tot malferit i enyorant infermeres.
Cosides tinc les carns primeres,
a prop nom�s l'espina de les roses.
Maldestre s�c i, per mala fortuna,
arrossegant mon cos entre els afanys,
pidole dignitat, dignitat a sol i lluna
i, d'amagat, retor� en aquests planys.
S�c presoner de corporal esquin�
i en els clivells tinc l'�nima abocada,
i el mal de cos me la t� clivellada
i cada trau raja els planys que dic.
No coneix mercedaris mon presidi,
cap rescat hi ha que pague aquest Alger,
just maldar per servar el cos sencer,
https://www.coveralia.com/letras/planys-del-malalt-gent-del-desert.php
mantenint el seny sobre el deliri.
De l'aurora l'ull, escorta del silenci,
branda senyal d'esperada alian�a:
si, dels malalts, la nit fa cobejan�a
el dia abeura son al desficaci.
Per qu� assetgeu amb tedi ma esperan�a?
Quan no em burxeu la sang, la feu estanca.
Del jorn, nom�s puc prendre la llum blanca
i, en tan poc cove, no creix la delectan�a.
Negueu-me, son, dels dits a la mem�ria,
cobriu-me el bosc fer�stec dels sentits,
colgueu l'eixam desacordat dels crits
i embolcalleu ma pensa amb vostra boira.
tot malferit i enyorant infermeres.
Cosides tinc les carns primeres,
a prop nom�s l'espina de les roses.
Maldestre s�c i, per mala fortuna,
arrossegant mon cos entre els afanys,
pidole dignitat, dignitat a sol i lluna
i, d'amagat, retor� en aquests planys.
S�c presoner de corporal esquin�
i en els clivells tinc l'�nima abocada,
i el mal de cos me la t� clivellada
i cada trau raja els planys que dic.
No coneix mercedaris mon presidi,
cap rescat hi ha que pague aquest Alger,
just maldar per servar el cos sencer,
https://www.coveralia.com/letras/planys-del-malalt-gent-del-desert.php
mantenint el seny sobre el deliri.
De l'aurora l'ull, escorta del silenci,
branda senyal d'esperada alian�a:
si, dels malalts, la nit fa cobejan�a
el dia abeura son al desficaci.
Per qu� assetgeu amb tedi ma esperan�a?
Quan no em burxeu la sang, la feu estanca.
Del jorn, nom�s puc prendre la llum blanca
i, en tan poc cove, no creix la delectan�a.
Negueu-me, son, dels dits a la mem�ria,
cobriu-me el bosc fer�stec dels sentits,
colgueu l'eixam desacordat dels crits
i embolcalleu ma pensa amb vostra boira.
