Letra de Petites Morts - Andreu Rife

I la gent ha marxat,
i la platja s'enyora i les ones ja no saben a qui cantar.
I aquest vent enfadat que aixeca la sorra al seu pas.
On ja no hi passa el temps hi ha uns carrers descuidats,
un indret destinat al record del passat.
El silenci �s del vent i del fred �s la nit, la foscor.
�s la hist�ria que ve, �s la hist�ria que va,
el soroll d'un passat, el so buit d'un present.
La viv�ncia avui �s el record que ser� en el dem�.

L'aband� d'una llar,
les maletes que s'omplen del pes persistent d'un passat estimat.
I la casa aix� buida �s tan freda nom�s amb el blanc.
�s la llar que mai m�s tornar� a ser d'ells part,
�s la llar que ser� el lloc privat d'un l'estrany.
https://www.coveralia.com/letras/petites-morts-andreu-rife.php
Els espais i la llum, les olors queden tots en l'enyor.
�s la hist�ria que ve, �s la hist�ria que va,
el soroll d'un passat, el so buit d'un present.
La viv�ncia avui �s el record que ser� en el dem�.

Un Ad�u cariny�s,
una m� que s'enlaira, una m� que suplica el retorn d'un amor.
I el record melangi�s provoca aquell cop de buidor.
�s el buit desolat de l'amant que se'n,
la incertesa en saber potser mai m�s vindr�.
Poques cartes tan sols que preparen la fi d'un amor.
�s la hist�ria que ve, �s la hist�ria que va,
el soroll d'un passat, el so buit d'un present.
La viv�ncia avui �s el record que ser� en el dem�.