Letra de Pel novembre daurat - Gent Del Desert

Mentre �s l'hora immutable i �s l'edat
que mai no �s la mateixa, per� torna,
avan�ant en el vell cercle, de nou;
mentre, com tot arriba, ja ha arribat
la caiguda del p�mpol,
fred daurat,
quan la tardor s'assembla m�s que mai
a l'hivern que s'anuncia pel capvespre,
pel novembre arribava, apareixia
la fira, com cada any,
un temps: "la fira"... [...]
La fira de novembre
era fer l'inventari
dels camins que hi hauria per a assolir el goig,
l'inventari constant, repetit cada dia,
de tots i cadascun dels recursos bastits
per viure l'aventura, la petita aventura
que tots premedit�vem
des dels nostres pocs anys.
Aleshores, nosaltres, assist�em a l'obra
d'entrelligar el m�n que era tota la fira.
A poc a poc s'al�aven
https://www.coveralia.com/letras/pel-novembre-daurat-gent-del-desert.php
les atraccions, les rodes, els barracons de fusta.
Els antics carromatos remolcats s'aturaven
a vora d'aquell m�n: la llar provisional
d'aquella ra�a vella de rodamons i z�ngars
que venien, potser,
viatjant, lentament,
a l' encens que el vell temps. [...]
Els firaires tenien
un no-s�-qu� als seus ulls,
i entre tot aquell fast de llums inusitades,
entre la nostra joia i la nostra admiraci�,
mentre r�iem i an�vem per aquell
m�n atiat, ells eren una ra�a altiva, enlairada,
amb la figura trista, digna i resignada.
Nosaltres ens els mir�vem
com a �ssers superiors, m�tics i enginyosos,
desenrotllant les forces d'unes arts
que eren m�giques i, ensems, rudiment�ries.
I f�iem l'inventari d'aquell m�n endre�at.