Letra de Pag�s - Lax'n'busto
Letra de canci�n de Pag�s de Lax'n'busto lyrics
En Joan era un pobre pag�s.
Ell sempre humil, ell sempre honest.
Vivia amb l'hermosa Maria,
i ho feia tot perqu� sempre meng�s.
En canvi en Llu�s era molt ric,
a ell mai no li va faltar de res.
Com si tot el que ell volgu�s,
en dir-ho, als peus ho tingu�s.
I �s que uns tant,
i altres tant poc,
per� tots feli�os tal com s�n.
Un dia el Llu�s es va creuar
amb la Maria passejant,
i enamorat es va jurar
pagar per ella el preu m�s alt.
I en aquells temps va haver una guerra.
En Joan jove i fort per for�a va marxar.
En Llu�s no era apte per morir.
Aix� �s una merda, tio has d'aguantar.
Tot era estrany en els seus ulls.
La por, l'odi, la tristor.
I la Maria se'l va mirar,
com si ja no pogu�s veure'l mai m�s.
Llavors el Llu�s va aprofitar
i a la Maria va comprar, i li va dir:
"S� que m'estaves esperant, jo no t'havia oblidat,
jo et puc donar tot el qu� vols.
Tinc tot el qu� puguis desitjar".
Agafa'm de la m�, corre i no t'ho pensis massa,
https://www.coveralia.com/letras/pages-lax-n-busto.php
que et donar� el qu� vols, si no ho tens en aquesta casa.
Jo s� el que tu vols i tu fa temps que ho desitjaves,
pensa el qu� far�s i com viur�s a partir d'ara.
El Joan no tornar�, �s el seu fi. Jo ja ho sabia.
Si fos tu "s�" diria i no m'ho pensaria m�s.
Jo et dono flors i joies, festes criats i vestits.
Jo et cobrir� d'or, plata, bons perfums i Weiss do Frings.
I la Maria, se'l va mirar
i de la m� el va agafar.
Anava tot cega amb tants regals,
que sense pensar-s�ho, del Joan va passar! i li va dir:
"Jo en tu ja no et puc esperar, tu em fas patir i treballar.
Ell tot el dia juga amb mi, bona sort que l'hagi trobat".
Aquell pobre pag�s sabia que anava a morir.
Llavors va dir: "si em moro, tu tamb� et mores amb mi".
La va esperar a les fosques al carrer tota la nit,
quan ella va sortir la va matar sense patir.
Amb la mateixa arma es va fer ell un tret al cap,
va caure est�s a terra amb la Maria al seu costat.
La conya de la hist�ria amics meus reflexioneu:
No �s que en Joan mor�s, sin� que el Llu�s est� de peu.
I el Llu�s se'ls va mirar,
va ser d'aquells dies que m�s va plorar.
Sol es trobava amb els seus cal�s,
per molts que en tingu�s, massa car per ell, i es va dir:
"Segur que alg� m'est� esperant, aix� ho oblido jo dem�.
A moltes noies puc comprar, no importa a qui hagi de trepitjar".
Ell sempre humil, ell sempre honest.
Vivia amb l'hermosa Maria,
i ho feia tot perqu� sempre meng�s.
En canvi en Llu�s era molt ric,
a ell mai no li va faltar de res.
Com si tot el que ell volgu�s,
en dir-ho, als peus ho tingu�s.
I �s que uns tant,
i altres tant poc,
per� tots feli�os tal com s�n.
Un dia el Llu�s es va creuar
amb la Maria passejant,
i enamorat es va jurar
pagar per ella el preu m�s alt.
I en aquells temps va haver una guerra.
En Joan jove i fort per for�a va marxar.
En Llu�s no era apte per morir.
Aix� �s una merda, tio has d'aguantar.
Tot era estrany en els seus ulls.
La por, l'odi, la tristor.
I la Maria se'l va mirar,
com si ja no pogu�s veure'l mai m�s.
Llavors el Llu�s va aprofitar
i a la Maria va comprar, i li va dir:
"S� que m'estaves esperant, jo no t'havia oblidat,
jo et puc donar tot el qu� vols.
Tinc tot el qu� puguis desitjar".
Agafa'm de la m�, corre i no t'ho pensis massa,
https://www.coveralia.com/letras/pages-lax-n-busto.php
que et donar� el qu� vols, si no ho tens en aquesta casa.
Jo s� el que tu vols i tu fa temps que ho desitjaves,
pensa el qu� far�s i com viur�s a partir d'ara.
El Joan no tornar�, �s el seu fi. Jo ja ho sabia.
Si fos tu "s�" diria i no m'ho pensaria m�s.
Jo et dono flors i joies, festes criats i vestits.
Jo et cobrir� d'or, plata, bons perfums i Weiss do Frings.
I la Maria, se'l va mirar
i de la m� el va agafar.
Anava tot cega amb tants regals,
que sense pensar-s�ho, del Joan va passar! i li va dir:
"Jo en tu ja no et puc esperar, tu em fas patir i treballar.
Ell tot el dia juga amb mi, bona sort que l'hagi trobat".
Aquell pobre pag�s sabia que anava a morir.
Llavors va dir: "si em moro, tu tamb� et mores amb mi".
La va esperar a les fosques al carrer tota la nit,
quan ella va sortir la va matar sense patir.
Amb la mateixa arma es va fer ell un tret al cap,
va caure est�s a terra amb la Maria al seu costat.
La conya de la hist�ria amics meus reflexioneu:
No �s que en Joan mor�s, sin� que el Llu�s est� de peu.
I el Llu�s se'ls va mirar,
va ser d'aquells dies que m�s va plorar.
Sol es trobava amb els seus cal�s,
per molts que en tingu�s, massa car per ell, i es va dir:
"Segur que alg� m'est� esperant, aix� ho oblido jo dem�.
A moltes noies puc comprar, no importa a qui hagi de trepitjar".
