Letra de Octubre Dolē - Raimon
Letra de canci�n de Octubre Dolē de Raimon lyrics
Octubre dol� encenia colors
que lentament escampava a l'atzar.
Bedolls, llorers, oms i faigs, castanyers
rebien lleus grocs, verds, ocres, vermells.
Un vent petit feia moure el fullam,
un so suau omplia l'aire clar,
m�rbida llum envelava el mat�.
com oblidar aquell moment de goig?
Recorde b� la llunyana remor,
petjada breu de vida de ciutat,
clos de l'engany del tr�fec dels humans,
coix� callat d'aquella hora i del lloc.
Jo passejant gaudia del bon temps
ben acordat amb tot el meu entorn.
Passat, futur no eren gens presents,
l'instant que fuig feia el meu viure ple.
Vaig sentir veus gaireb� al meu costat,
l'�ltima part d'un di�leg m�s llarg.
-Vine-te'n amb mi
no et far� res que no vulguis que et faci.
-No.
-Per qu�?
-Perqu� no et conec prou encara.
-Pot ser una manera de coneixe'm m�s.
Vine-te'n amb mi,
no et far� res que no vulguis que et faci.
-Jo s�c molt jove i tinc molt de temps.
-Per� jo no tic temps. Ja el temps
em t� a mi.
Vine-te'n amb mi. On tu vulguis.
Amb mi.
-Les meves mans troben gust
acariciant els teus cabells.
-Que ja blanquegen.
-Els teus ulls tenen mirades
de sorpresa i desig.
https://www.coveralia.com/letras/octubre-doly-275--raimon.php
S�n mirades de nen.
-Et doblo l'edat.
-Beses amb for�a i tendresa alhora.
-Els teus pits s�n petits i plens,
la teva pell �s ra�m.
-Sembles molt net
i m'agrada l'olor del teu cos.
M'abraces i t'abra�o.
Aqu� recolzats a la soca de l'arbre
hem de semblar una estranya parella.
-Vine-te'n amb mi
no et far� res que no vulguis que et faci
-No. No et conec prou, ja t'ho he dit.
Es fa tard.
Me n'haig d'anar.
-No encara. Queda't.
-Ad�u.
-Ad�u, dolcesa i joventut.
Els teus ulls tenen el color
que el sol del mat� desa
entre les branques m�s altes dels arbres.
-Ad�u, home.
-Ad�u, noia.
No hagu�s pogut, ni vull, treure'm dels ulls
tots els colors dels arbres que he mirat.
Bella can�� encara no cantada,
dansa distant que mai no ha estat ballada.
Temps era temps hi havia un infant
d'ulls ben oberts i ben desperta o�da.
Aquest infant, ingenu i neguit�s,
viu dins del cos, precari cos d'un home.
Octubre dol� encenia colors
que lentameni escampava a l'atzar.
Bedolls, llorers, oms i faigs, castanyers
rebien lleus grocs, verds, ocres, vermells.
que lentament escampava a l'atzar.
Bedolls, llorers, oms i faigs, castanyers
rebien lleus grocs, verds, ocres, vermells.
Un vent petit feia moure el fullam,
un so suau omplia l'aire clar,
m�rbida llum envelava el mat�.
com oblidar aquell moment de goig?
Recorde b� la llunyana remor,
petjada breu de vida de ciutat,
clos de l'engany del tr�fec dels humans,
coix� callat d'aquella hora i del lloc.
Jo passejant gaudia del bon temps
ben acordat amb tot el meu entorn.
Passat, futur no eren gens presents,
l'instant que fuig feia el meu viure ple.
Vaig sentir veus gaireb� al meu costat,
l'�ltima part d'un di�leg m�s llarg.
-Vine-te'n amb mi
no et far� res que no vulguis que et faci.
-No.
-Per qu�?
-Perqu� no et conec prou encara.
-Pot ser una manera de coneixe'm m�s.
Vine-te'n amb mi,
no et far� res que no vulguis que et faci.
-Jo s�c molt jove i tinc molt de temps.
-Per� jo no tic temps. Ja el temps
em t� a mi.
Vine-te'n amb mi. On tu vulguis.
Amb mi.
-Les meves mans troben gust
acariciant els teus cabells.
-Que ja blanquegen.
-Els teus ulls tenen mirades
de sorpresa i desig.
https://www.coveralia.com/letras/octubre-doly-275--raimon.php
S�n mirades de nen.
-Et doblo l'edat.
-Beses amb for�a i tendresa alhora.
-Els teus pits s�n petits i plens,
la teva pell �s ra�m.
-Sembles molt net
i m'agrada l'olor del teu cos.
M'abraces i t'abra�o.
Aqu� recolzats a la soca de l'arbre
hem de semblar una estranya parella.
-Vine-te'n amb mi
no et far� res que no vulguis que et faci
-No. No et conec prou, ja t'ho he dit.
Es fa tard.
Me n'haig d'anar.
-No encara. Queda't.
-Ad�u.
-Ad�u, dolcesa i joventut.
Els teus ulls tenen el color
que el sol del mat� desa
entre les branques m�s altes dels arbres.
-Ad�u, home.
-Ad�u, noia.
No hagu�s pogut, ni vull, treure'm dels ulls
tots els colors dels arbres que he mirat.
Bella can�� encara no cantada,
dansa distant que mai no ha estat ballada.
Temps era temps hi havia un infant
d'ulls ben oberts i ben desperta o�da.
Aquest infant, ingenu i neguit�s,
viu dins del cos, precari cos d'un home.
Octubre dol� encenia colors
que lentameni escampava a l'atzar.
Bedolls, llorers, oms i faigs, castanyers
rebien lleus grocs, verds, ocres, vermells.
