Letra de Nost�lgia de la pedra - Gent Del Desert

I rec�rrec encara
els vells carrers, amunt,
amb la nost�lgia dol�a
d'un bell agonitzar.
Pelegrinatge absurd
d'aquell qui cerca empelt
en l'aire del no res!
Qui ens tornar� el que fou,
per tornar a ser bell...?
I malgrat tot, l'enc�s
em porta de la m�
Vila amunt, pels racons
secrets, on vibra encara
la calma transparent
d'una abs�ncia, d'un temps
assegut, segles fa,
en la penombra fresca
d'uns murs que ho saben tot
per� que ignoren l'ull.
Carrerons adormits
en la difusa llum
d'hist�ria esmorte�da
al fons dels atzucacs.

Vida em dic, si em diuen llibertat.
Amor em s�, si tu ho saps. Compartir.
Fidel a un temps he de ser, si te'n vas
i no t'enduus tot aquest foc. Amor.
Va haver-hi un temps en qu� v�rem poder
aprendre a amar, aprendre a tenir set.
Ara hi ha el vent, cam� per fer, hi ha
el buscador perdut. En llibertat.

Jo tinc una llarga Vida
que van donar-me lluitant,
https://www.coveralia.com/letras/nostalgia-de-la-pedra-gent-del-desert.php
la vaig rebre d'heretatge
i vull deixar-la puixant.
Jo tinc una barca antiga
que s'ha perdut navegant
en la llarga travessia
a �taques que arribaran.
Jo tinc una nova ruta
que he de fer amb un infant,
junt amb la meua companya,
ben agafats de les mans.
�s la ruta de l'antiga
nova vida que hem trobat.
�s llarga i feta de dubtes
i l'hem d'omplir estimant.

L'esperan�a est� feta,
potser, d'uns ulls d'infant,
o d'una alba vermella
sobre la vall silent.
Per�, tamb�, del dubte
quotidi�, de l'instant
violent de tendresa
al nostre interior fosc,
des d'on aquella espurna
ens arriba al cervell
per tal de retornar
a l'esperan�a de ser
en la mesura justa
de conviure en un lloc
que �s un plural trosset
de m�n, de cadasc�,
que vivim, per exemple,
on comen�a la vall.