Letra de N�mades - Gent Del Desert

N�mades que cerquen els angles de la tranquil�litat,
en les boires del nord, en els tumults de la civilitat,
pels clarobscurs i la monotonia dels dies que van passant.
Caminant que vas cercant la pau al crepuscle
la trobar�s, la trobar�s a la fi de la cal�ada.

Llarg el tr�nsit de l'aparent dualitat,
la pluja de setembre desvetla el buit de la meua cambra
i els laments de la solitud es prolongaran.
Com un estranger no sent els lligams del sentiment
https://www.coveralia.com/letras/nomades-gent-del-desert.php
i ara me'n vaig de la ciutat, a l'espera de l'albada.

Els vianants van en busca de l'hospitalitat
als pobles assolellats, als baixos fons de la immensitat,
i despr�s dormen sobre els coixins de la terra.
Foraster que cerques la dimensi� insondable,
la trobar�s fora ciutat, a la fi de la cal�ada.