Hauria d´estimar-te, pel que tu fas per mi,
Hauria de complaure´t quan anem a dormir.
Perquè serà que mai vull fer el que caldria,
Quin estrany gnom és el que sempre m´ho fa dir...
Serà la menopausia, serà que n´estic tip,
Serà que no m´agrades, potser serà la nit.
Perquè serà que mai vull fer el que caldria,
Quin estrany gnom és el que sempre m´ho fa dir...
No en tinc ganes.
Serà la matinada, seran les teves mans,
Serà la teva cara, tota plena de grans.
Perquè serà que mai vull fer el que caldria,
Quin estrany nom és el que sempre m´ho fa dir.
No en tinc ganes.