Letra de Mon Pare I Ma Mare - Andreu Rife
Letra de canci�n de Mon Pare I Ma Mare de Andreu Rife lyrics
Del que a mi em van fer mons pares
res m�s es pot demanar,
a m�s de donar-me vida,
em van educar, ensenyar.
De col�legis pocs n'hi havia,
per tant ells van assumir
de quina forma, manera
m'havien de criar a mi.
Ell partia de la base
des d'un gran sentit com�:
el que no vulguis per tu
no ho vulguis per ning�.
Quan anava jo a comprar
diners no em podia donar,
per� quan deia que era el seu fill
sols calia carregar.
Per a mi t� un gran valor
l'ess�ncia que m'han deixat,
ensenyar-me a ser persona,
afrontar adversitats,
per millorar-te en la vida,
posar-hi gran voluntat,
https://www.coveralia.com/letras/mon-pare-i-ma-mare-andreu-rife.php
que de miracles no n'hi ha,
los miracles ja han passat.
De miracles no n'hi ha,
de miracles no n'hi ha,
los miracles ja han passat.
De ma mare jo agraeixo
el molt b� que em va cuidar,
en aquells anys de postguerra
jo tres n'hi vaig mamar.
Em va estimar immensament,
m'ho tenia tot apunt;
lo menjar, la roba neta
i mai se n'anava lluny.
A vegades em cansava
del seu comportament,
m'organitzava la vida
i m'ho prenia malament.
Per� ara la trobo a faltar
perqu� mai m�s m'ha passat;
amor com el de mare
mai n'he trobat cap
res m�s es pot demanar,
a m�s de donar-me vida,
em van educar, ensenyar.
De col�legis pocs n'hi havia,
per tant ells van assumir
de quina forma, manera
m'havien de criar a mi.
Ell partia de la base
des d'un gran sentit com�:
el que no vulguis per tu
no ho vulguis per ning�.
Quan anava jo a comprar
diners no em podia donar,
per� quan deia que era el seu fill
sols calia carregar.
Per a mi t� un gran valor
l'ess�ncia que m'han deixat,
ensenyar-me a ser persona,
afrontar adversitats,
per millorar-te en la vida,
posar-hi gran voluntat,
https://www.coveralia.com/letras/mon-pare-i-ma-mare-andreu-rife.php
que de miracles no n'hi ha,
los miracles ja han passat.
De miracles no n'hi ha,
de miracles no n'hi ha,
los miracles ja han passat.
De ma mare jo agraeixo
el molt b� que em va cuidar,
en aquells anys de postguerra
jo tres n'hi vaig mamar.
Em va estimar immensament,
m'ho tenia tot apunt;
lo menjar, la roba neta
i mai se n'anava lluny.
A vegades em cansava
del seu comportament,
m'organitzava la vida
i m'ho prenia malament.
Per� ara la trobo a faltar
perqu� mai m�s m'ha passat;
amor com el de mare
mai n'he trobat cap