Letra de M� - Serrat

Blanca de cal�, mirant al nord,
sol matitiner li enc�n el rostre
i M� s'enfila des del port
pels antics camins de ses costes.

Vaixell varat en l'arenal
que llepa el mar de retirada.
Amagatall de vents furtius.
Refugi de veles cansades.

Plora la sinia en el verger
a l'abric de la tramuntana
i la vila humil de carrers lleus
murmura hist�ries quotidianes

d'herois petits i gl�ries breus
cercant el pa de cada dia,
que fan glosats amb pastissets
i gestes de bijuteria.

M�...

Amb precs i plors i de genolls
passa l'hivern de mica en mica.
Enc�n el foc i el guinavet
amb sang de porc es purifica.

Sota el mestral salat i fred
recargolat s'ajup l'uastre
i pel cam� que du a ponent
el sol frissa per amagar-se.

Per� el temps obscur, ocell ven�ut,
https://www.coveralia.com/letras/mo-serrat.php
emigra quan des de la Mola
llenega c�lid cap al port
un perfum dol� de farigola.
Amolla el fred, es treu el dol,
busca el cam� que du a l'arena
i per la nit plouen can�ons
de mariners i de sirenes.

M�...

Cap es fosquet, a beure al mar,
morta de set baixa la mata
i el talaiot s'enfila al cel
per si tornessin els pirates.

Farcits de peix tornen els bous
que empaiten n�vols de gavines
i la ciutat, en el mirall
de l'aigua, t�rbola es pentina.

Bota un cavall, toca un fabiol
i un crit antic de gin i festa
s'escampa per l'illa com foc
des de l'oest com una pesta

i quan la tardor faci sonar
els tambors f�rtils de la pluja,
mesquineta, s'ensopir�
amb contes de fades i de bruixes.

M�...