Letra de M'arribaven esguits - Gent Del Desert

M'arribaven esguits
de les humiliacions
que patia el meu poble,
entre els records m�s t�rbols
d'un temps que m'era ignot
per� que em va transmetre
un heretatge fosc
que enlla�ava malsons
dels meus majors dolguts
amb d'altres fets ja ombres
per a mi, trist record
dels desapareguts...
I entre la vida pobra,
novella i quotidiana,
serve encara el record,
trist i tendre i boir�s,
d'aquell dia lluny�
en qu� varen portar-me
a visitar el iaio,
que va passar uns dies
a la pres�, capcot.

M'acompanya el record
de les humiliacions
transvestides encara
de discriminaci�,
d'ab�s, d'antropof�gia
social, d'uns anys d'espr�mer,
de traure fruits del poble
que es deixava munyir,
que llepava les mans
d'aquells qui el fustigaven,
mentre alg� altre cantava
llaors paternalistes,
fent darrers paneg�rics
d'aquell r�gim franquista...
I ma mare i mon pare,
treballant durament,
sense drets ni assist�ncia,
sense queixes, per tal
https://www.coveralia.com/letras/m-arribaven-esguits-gent-del-desert.php
que "el dia de dem�"
jo no hagu�s d'humiliar-me.

L'escola: nova veu
imposant-se a la nostra,
les boques cavernoses
dels mestres distanciats
de nosaltres tamb�
distanciats d'una vida,
d'una vida recent
llogada... i tot obert
als nostres horitzons:
oberts si imagin�vem,
tancats si roman�em
estantissos i fent
d'alumnes atu�ts.
I els bons records: millors
per l'excepci� a la norma
de la grisor docent.
I aprendre un poc i obrir-se,
i l'amistat brollant
al guaret de l'escola.

D'aquells anys no m'enduc
nom�s els records foscos.
Papallones de sol
m'acompanyen encara.
Se'm reobrin els ulls
de jove adolescent
i rec�rrec els camps,
torne als bancals de l'horta
i jugue per la s�quia,
me'n puge als arbres, vole
ple d'imaginaci�,
obert al meu paisatge,
i seguisc els barrancs
i me'n vaig a les serres,
puge i davalle i puge,
m'alce al m�n, s�c al vent...!