letra de
Lluna

I la lluna, que passava
entre un núvol i el xiprer,
una llàgrima vessava al mar serè.

Quan l'infant que la mirava,
somniant-la un fanalet,
va sentir el murmuri pàl lid
d'un lament:

"La pobresa... mai...
la pobresa... mai!"

"En el meu vogar celeste
m'ha obsedit el seu atzur
i mestrejo la penombra per als seus ulls,

que la llum no els escarneixi
amb llur propi desesper
precisant perfils al fred, la fam,...

La pobresa... la vergonya..."

"Seré còmplice en l'angoixa,
confident d'anhels nocturs
i confort dels seus rancors en la quietud.

Seré alè per a la revolta,
seré empar dels seus recels
i mirall del seu despit per l'univers,

la pobresa... mai!"

I la lluna, que passava
entre els segles i els teus ulls,
una llàgrima vessava per...



Letra enviada por juanjodrilo

La siguiente letra de canción de Lluna de Lluis Llach es una transcripción de la canción original realizada por colaboradores/usuarios de Coveralia.
Si encuentra algún fallo/error en el texto, no dude comunicarnoslo aquí