Tombo a la deriva, per boscos i camins
com quan encara eres viva.
Roca un vell mussol mandrós,
prefereixen l'hora fosca, igual que jo.
Obre'm la porta dels somnis,
on reviurem com cada nit un món impossible.
Apaga el món real i caure dins un cilindre,
per una espiral de vidre que em porta a tu.
No em toqueu, no feu soroll, no trenqueu el meu son,
no desperteu la mort, no em feu perdre de nou.
Entra la teva amiga,
que tan aviat com m'obre els ulls
et sega la vida.
Entra aquesta calor infernal.
Només vull tornar amb les ombres,
que m'indicaran la porta que cal trucar.
Obre'm la porta dels somnis,
on reviurem com cada nit un món impossible.
Apaga el món real i caure dins un cilindre,
per una espiral de vidre que no troba mai final.
Somnis, somnis, somnis torneu, posseïu-me
somnis, somnis, veniu a mi.