Letra de La Mel - Al Tall

L'any 41 a Txistopol
any sense pa i sense sol
al mercat tot ple de neu
varen posar un lonell
un tonell molt gros de mel.
Era un canalla el seu amo
un negociant del dolor
i el dolor va fer-li cua
senzill, amarg, desvalgut,
no volgu� cobrar diners
sin� jerseis i rellotges
i tela per fer vestits.
un vell pintor lentament
desnugava amb una m�
els cordons de ses sabates
i estenia amb |'altra m�
un menut tifell de fang.
Va mirar |'espesa mel
com omplia el seu tifell
i despr�s a poc a poc
es va allunyar per la neu
afonant-hi els peus nuets.
Feien cua les mulers
dels oficials i els soldats
amb les ampolles i els gots
i una xiqueta menuda
com passant un somni estrany
estenia una copa
amb un anellet al fons.
De sobte es va acostar
el soroll d'un trineu,
https://www.coveralia.com/letras/la-mel-al-tall.php
els dos costats de roses adornats,
fent una arruga al seu front important
baix� del trineu un home gran.
Solemnement,
com retrat dins del marc,
sense una mica de tristor parl�:
D�na'm tot el tonell,
et pagar� amb estores,
afanyeu-vos, bon home,
ja ho tractarem despr�s.
| se'n van anar junts,
ells sempre es posen d'acord.
Ouieta va restar la cua
com si aix� no els import�s,
|'anell caigu� de la copa
al solc que havia deixat
el trineu que va marxar.
L'any 41 a Txistopol
que mort i lluny resta ja,
any d'amagaments i penes,
per� encara est� ben viu
aquell gol�s de la mel.
Viu mostrant una gran panxa
i acaronant-se el bigot
que ad�s xorrava
gotes espeses de mel,
no podr� rentar-se'l mai,
del seu bigot per a sempre
hi anir� xorrant la mel.