Letra de La Lluna - Roger Mas

Pare del dia, el sol dansa amb la lluna,
Que era allavors espl�ndida com ell;
Sa cara, un temps, com ara no era bruna;
Sos ulls guspirejaven,
I era de raigs de l'alba son cabell
Parlaven de son garb� les estrelles.
Los meteors retreien sa rossor,
I, com esbart de c�liques abelles,
Los astres festejaven
De son jard� l'enlluernanta flor

Al sentir-se lloar de tan ermosa,
Esbala�da deix� caure el vel
Amb qu� f�ra llavors poncella closa,
https://www.coveralia.com/letras/la-lluna-roger-mas.php
I un crit de meravella
F�u ressonar la c�pula del cel
Lo sol s'engeloseix, tira a sa cara
De ses antigues cendres un grapat,
Que enterboleix sos ulls I l'emmascara:
Astre es qued� la lluna,
Mes sense llum, com un carb� apagat

Des de llavors, com una flor d'obaga,
Rodant per les tenebres de la nit,
Sempre la lluna p�l�lida s'amaga
De l'astre erm�s del dia,
Si el troba pels camins de l'infinit