Letra de La Balada De L'�ngel Bru - Gent Del Desert

All� dalt de les muntanyes les remors no l'inquietaven.
Les raboses i els fardatxos li fugien espantats.
Les can�ons que udolava eren grunys horripilants
Ai, �ngel bru,
el teu cant
es perd per la soledat.

Anys arrere esgotaves amb les teues passejades
la recerca agitada pels indrets de la ciutat,
pels racons m�s bruts i foscos on quelcom se sol trobar.
Ai, �ngel bru,
exaltat,
les ales et tallaran.

Tingueres m�s d'una hist�ria i raons per inhibir-te'n.
Tot venia i se n'anava sense a tu fer-ne un comiat.
Passares a la llarga llista dels qui mengen soledat.
Ai, �ngel bru,
agres mans
que no reconeixer�s.

I la nit confon les ombres, les foscors sovint enganyen.
Tu patires, de vegades, el joc de les claredats.
https://www.coveralia.com/letras/la-balada-de-l-angel-bru-gent-del-desert.php
Despr�s de mil garrotades de perdre t'havies fartat.
Ai, �ngel bru,
al que plores
soluci� no li'n veig cap.

Ni unes coses ni les altres t'eren massa agra�des.
No estimaves la fortuna ni les bones relacions.
Era, doncs, irresoluble, la teua situaci�.
Ai, �ngel bru
pel teu cap
massa delers han passat

A les muntanyes pujares i viure amb els llops volgueres,
tot sabent que all� baix ning� t'anava a plorar.
Com les feres subsistires rebolcant-te en llibertat.
Ai, �ngel bru,
el teu cap
tots els somnis ha somiat.

A la muntanya!