Letra de L'Olivera - Serrat

Pel pujol
on surt el sol
cada mat� de primavera
desafiant
grop i llevant,
hi trobareu una olivera.
Ja fa molts anys
els seus afanys
amb ella un home va fer cr�ixer.
Diu que eren cent
arbres al vent
l'orgull d'aquell que els va fer n�ixer.

�Senyor, no en t�
i cap jornaler
s'acosta a esporgar el seu ramatge�.
Sola, va fent
de vent a vent
feli� de ser lliure i salvatge.
No li fa por
si a la tardor
una gelada la despulla,
i sempre en t� prou
amb el que plou
per netejar les seves fulles.

Sempre �s all�...
a la vora del cam�
oferint-vos la seva ombra.
Ho d�na tot
a tothom, qu� m�s es pot
https://www.coveralia.com/letras/l-olivera-serrat.php
demanar a una vella soca.

Quan neix un fruit
�s tan petit
que ni els ocells gosen picar-lo.
Pensant, potser
que �s el darrer,
el darrer fruit i cal mimar-lo.

Ells cada estiu
fan el seu niu
al damunt de qualsevol branca.
I l'arbre vell
sent aix� amb ell
n�ixer la vida d'una branca.
I aix� va fent
de vent a vent
esperant que qualsevol tarda
alg� vindr�,
la tallar�
i a bocins anir� cremant-la.

Pel pujol
on surt el sol
cada mat� de primavera
desafiant
grop i llevant,
es va morir una olivera.