Letra de L'home Est�tic - Sopa De Cabra
Letra de canci�n de L'home Est�tic de Sopa De Cabra lyrics
Sol de llauna, cel de gla�
dins el calaix d'un armari,
draps de dona i un infant
amb un regust enigm�tic,
ve de n�ixer, est� sorpr�s,
t� uns grans ulls Modigliani,
absents, tristos, verds i oberts
i una vida fins que els tanqui.
�s l'home est�tic, la tristesa el t� corpr�s,
les orenetes faran nius als seus cabells.
Quan ja t� tres anys no surt
a empaitar les papallones,
quan un gos lladra no fuig
i els vestits paguen la broma,
quan la neu remou el cel,
ell la mira en lloc de c�rrer
i li'n queda el rostre ple
com les est�tues de Roma.
�s l'home est�tic, la tristesa el t� corpr�s,
les orenetes faran nius als seus cabells.
M�s grandet troba un ocell
a sobre d'ell, a dalt d'un arbre,
ell no es mou i un excrement
li fa blanc a mitja cara,
troba la nina d'un ull
i la voldria per companya
per� no la mira ni acull
i la nina se'n va a Fran�a.
�s l'home est�tic, la tristesa el t� corpr�s,
les orenetes faran nius als seus cabells.
Una noia li ofereix un clavell per la solapa,
https://www.coveralia.com/letras/l-home-estatic-sopa-de-cabra.php
ell se'l mira per� no el pren
i el clavell se l'end� un altre,
un estiu quan ell ja �s gran,
l'amor ve amb tres candidates,
ell les mira afalagat
per� l'amor t� pressa i marxa.
�s l'home est�tic, la tristesa el t� corpr�s,
les orenetes faran nius als seus cabells.
Un bonic dia d'abril
tot s�n flors i ell les olora
per� surt l'amo d'un jard�
i li fa una cara nova,
descobreix que no est� b�
i vol dir-ho a una senyora,
la senyora no l'ent�n
perqu� �s mestra d'una escola.
�s l'home est�tic, la tristesa el t� corpr�s,
les orenetes faran nius als seus cabells.
Han passat anys, s'ha fet gran
i assegut davant la porta
i esperant l'enterrament
d'aquell de la cara nova,
cel de vidre, lluna d'or
dins d'un caix� sense potes
jeu el cos d'un home mort
ning� riu i ning� plora.
�s l'home est�tic, la tristesa l'ha matat,
les orenetes d'ell, mort, fred, han emigrat.
dins el calaix d'un armari,
draps de dona i un infant
amb un regust enigm�tic,
ve de n�ixer, est� sorpr�s,
t� uns grans ulls Modigliani,
absents, tristos, verds i oberts
i una vida fins que els tanqui.
�s l'home est�tic, la tristesa el t� corpr�s,
les orenetes faran nius als seus cabells.
Quan ja t� tres anys no surt
a empaitar les papallones,
quan un gos lladra no fuig
i els vestits paguen la broma,
quan la neu remou el cel,
ell la mira en lloc de c�rrer
i li'n queda el rostre ple
com les est�tues de Roma.
�s l'home est�tic, la tristesa el t� corpr�s,
les orenetes faran nius als seus cabells.
M�s grandet troba un ocell
a sobre d'ell, a dalt d'un arbre,
ell no es mou i un excrement
li fa blanc a mitja cara,
troba la nina d'un ull
i la voldria per companya
per� no la mira ni acull
i la nina se'n va a Fran�a.
�s l'home est�tic, la tristesa el t� corpr�s,
les orenetes faran nius als seus cabells.
Una noia li ofereix un clavell per la solapa,
https://www.coveralia.com/letras/l-home-estatic-sopa-de-cabra.php
ell se'l mira per� no el pren
i el clavell se l'end� un altre,
un estiu quan ell ja �s gran,
l'amor ve amb tres candidates,
ell les mira afalagat
per� l'amor t� pressa i marxa.
�s l'home est�tic, la tristesa el t� corpr�s,
les orenetes faran nius als seus cabells.
Un bonic dia d'abril
tot s�n flors i ell les olora
per� surt l'amo d'un jard�
i li fa una cara nova,
descobreix que no est� b�
i vol dir-ho a una senyora,
la senyora no l'ent�n
perqu� �s mestra d'una escola.
�s l'home est�tic, la tristesa el t� corpr�s,
les orenetes faran nius als seus cabells.
Han passat anys, s'ha fet gran
i assegut davant la porta
i esperant l'enterrament
d'aquell de la cara nova,
cel de vidre, lluna d'or
dins d'un caix� sense potes
jeu el cos d'un home mort
ning� riu i ning� plora.
�s l'home est�tic, la tristesa l'ha matat,
les orenetes d'ell, mort, fred, han emigrat.
