Letra de L'home Duplicat - Andreu Rife
Letra de canci�n de L'home Duplicat de Andreu Rife lyrics
Sap molt b� perqu� es troba al m�n,
�s dels qui sempre han tingut els vents de cara,
�s d'aquests que t� molt clar el que vol ser,
la mirada sempre tan ben enfocada,
les accions responen sempre coherentment als seus pensaments.
Envoltat per la seva gent,
a vegades �s enveja de mirades,
a vegades un exemple �s tamb�,
per la seva integritat i conviv�ncia,
per la seva immillorable relaci� amb l'entorn seu.
Per� des d'ara t� la estranya convicci�
que hi ha alg� altre al m�n exacte a ell, exacte a ell.
Quin mal son, no �s possible que tingui el mateix f�sic que jo,
les mateixes cicatrius i marques que jo, les mateixes mans.
No pot ser, segur que ha d'haver-hi diferent m�s d'un tret,
no pot ser que siguem dues c�pies iguals, qui deu ser el primer?
Haig de fer el que sigui per con�ixe'l d'aprop,
necessito sentir quan abans la seva veu,
olorar l'humana �ntima olor del seu cos,
segur que no �s com jo.
Qui s�c jo, jo s�c ell, i qui deu ser llavors ell, potser �s jo,
potser penso el que ell vol que pensi, no ho s�, per tornar-se boig.
I al mirall, quan em miro a mi nom�s puc veure'l a ell,
veig com mira i m'escolta els pensaments, aix� �s un infern.
Comen�a un nou viatge, comencen noves pors,
de perdre el nen de dintre que recorda qui s�c jo,
Comencen uns nous dubtes, la por de perdre el jo.
�s la por de perdre el meu nom, de perdre el ser singular,
�s la por de perdre el sentit que ens permet estar vius aqu�.
�s la por de no tenir a dins l'orgull de ser genu�,
�s la por de ser el ning� que s'amaga trist i cohibit,
observant com el m�n va avan�ant, imparable, indiferent al seu ser.
En l'instant que es miren els ulls,
saben que no poden tornar mai m�s al passat,
mai m�s a innoc�ncies viscudes al llarg dels anys.
Es miren incansablement com si fossin reflex,
com si fossin miralls.
Impacients per saber com s�n,
el que ser� el primer que es diran per� els ulls encallats
demanen m�s temps per con�ixer's amb atenci�.
https://www.coveralia.com/letras/l-home-duplicat-andreu-rife.php
Conscients que des d'ara endavant estaran lligats,
per sempre lligats,
per sempre atrapats,
s�n dos cossos f�sics
per una entitat.
Per sempre lligats,
per sempre atrapats,
s�n dos cossos f�sics,
s�n dos individus
per una entitat.
El di�leg els fa saber, les vides s�n exactes tamb�,
s�n una ficci�, els dos s�n productes deguts al caprici dels d�us.
Preguen enrabiadament la resposta als seus d�us,
la resposta als seus d�us.
�s el moment d'acabar aquest malson,
no t� cap sentit estar aqu� i perdre el temps.
Fem veure que res, que res ha passat, que som com abans individus corrents.
Guardem el secret i no en parlem m�s,
fem veure que tot �s un somni innocent que s'oblida amb el temps.
Marxa d'aqu� i deixa'm oblidar,
no vull tornar a veure el teu rostre mai m�s.
No vull ser com tu, ser l'ombra del teu cos, ni vull que em segueixis ni siguis com
jo, vull que ens obliguem a no veure'ns m�s,
borrar-te del tot i que em borris tamb�.
El meu altre jo ha marxat, o s�c jo qui ha marxat? No ho s�, el cas �s que estem separats. Separats per sempre per� lligats com mai. Per molt que no estigui a prop meu ell sempre es troba en les meves visions, en el meu viure diari, menja amb mi, dorm amb mi, i quan estic �ntimament amb la meva parella ell ens mira amb un somriure pr�cticament compassiu i no triga en venir al llit amb els dos per participar en l'acte. Si el diable existeix, jo l'estic coneixent en persona, dins la meva carn i els meus ossos. Com hauria de ser sin� el diable?
Les hores passen i van avisant cada vegada m�s cridaneres que no tinc ja el sentit de viure. No puc oferir res a aquest m�n, ni un detall d'amor als meus propers, doncs l'odi cap a mi mateix em repeteix al est�mac i surt per l'al� en cada paraula que dic, en cada respir. No t� sentit que visquem els dos, no t� sentit tenir una identitat partida. Per recuperar-la, un ha de morir. Un ha de morir i l'altre ha de sobreviure, nom�s aix� es podr� recuperar la identitat robada.
Cap soroll despr�s de l'acci�,
els dos cossos quiets a terra que descansen,
la batalla est� perduda per tots dos.
Creien que encara podrien separar-se,
creien que amb l'enemic mort la vida pren altre cop sentit.
Per� al morir el primer dels dos,
ser� l'altre que veur� impossible viure,
sense l'altra part partida del seu ser,
i la pena que el condemna a morir-se,
el dest� els far� estar junts per sempre m�s,
estaran junts per sempre m�s.
�s dels qui sempre han tingut els vents de cara,
�s d'aquests que t� molt clar el que vol ser,
la mirada sempre tan ben enfocada,
les accions responen sempre coherentment als seus pensaments.
Envoltat per la seva gent,
a vegades �s enveja de mirades,
a vegades un exemple �s tamb�,
per la seva integritat i conviv�ncia,
per la seva immillorable relaci� amb l'entorn seu.
Per� des d'ara t� la estranya convicci�
que hi ha alg� altre al m�n exacte a ell, exacte a ell.
Quin mal son, no �s possible que tingui el mateix f�sic que jo,
les mateixes cicatrius i marques que jo, les mateixes mans.
No pot ser, segur que ha d'haver-hi diferent m�s d'un tret,
no pot ser que siguem dues c�pies iguals, qui deu ser el primer?
Haig de fer el que sigui per con�ixe'l d'aprop,
necessito sentir quan abans la seva veu,
olorar l'humana �ntima olor del seu cos,
segur que no �s com jo.
Qui s�c jo, jo s�c ell, i qui deu ser llavors ell, potser �s jo,
potser penso el que ell vol que pensi, no ho s�, per tornar-se boig.
I al mirall, quan em miro a mi nom�s puc veure'l a ell,
veig com mira i m'escolta els pensaments, aix� �s un infern.
Comen�a un nou viatge, comencen noves pors,
de perdre el nen de dintre que recorda qui s�c jo,
Comencen uns nous dubtes, la por de perdre el jo.
�s la por de perdre el meu nom, de perdre el ser singular,
�s la por de perdre el sentit que ens permet estar vius aqu�.
�s la por de no tenir a dins l'orgull de ser genu�,
�s la por de ser el ning� que s'amaga trist i cohibit,
observant com el m�n va avan�ant, imparable, indiferent al seu ser.
En l'instant que es miren els ulls,
saben que no poden tornar mai m�s al passat,
mai m�s a innoc�ncies viscudes al llarg dels anys.
Es miren incansablement com si fossin reflex,
com si fossin miralls.
Impacients per saber com s�n,
el que ser� el primer que es diran per� els ulls encallats
demanen m�s temps per con�ixer's amb atenci�.
https://www.coveralia.com/letras/l-home-duplicat-andreu-rife.php
Conscients que des d'ara endavant estaran lligats,
per sempre lligats,
per sempre atrapats,
s�n dos cossos f�sics
per una entitat.
Per sempre lligats,
per sempre atrapats,
s�n dos cossos f�sics,
s�n dos individus
per una entitat.
El di�leg els fa saber, les vides s�n exactes tamb�,
s�n una ficci�, els dos s�n productes deguts al caprici dels d�us.
Preguen enrabiadament la resposta als seus d�us,
la resposta als seus d�us.
�s el moment d'acabar aquest malson,
no t� cap sentit estar aqu� i perdre el temps.
Fem veure que res, que res ha passat, que som com abans individus corrents.
Guardem el secret i no en parlem m�s,
fem veure que tot �s un somni innocent que s'oblida amb el temps.
Marxa d'aqu� i deixa'm oblidar,
no vull tornar a veure el teu rostre mai m�s.
No vull ser com tu, ser l'ombra del teu cos, ni vull que em segueixis ni siguis com
jo, vull que ens obliguem a no veure'ns m�s,
borrar-te del tot i que em borris tamb�.
El meu altre jo ha marxat, o s�c jo qui ha marxat? No ho s�, el cas �s que estem separats. Separats per sempre per� lligats com mai. Per molt que no estigui a prop meu ell sempre es troba en les meves visions, en el meu viure diari, menja amb mi, dorm amb mi, i quan estic �ntimament amb la meva parella ell ens mira amb un somriure pr�cticament compassiu i no triga en venir al llit amb els dos per participar en l'acte. Si el diable existeix, jo l'estic coneixent en persona, dins la meva carn i els meus ossos. Com hauria de ser sin� el diable?
Les hores passen i van avisant cada vegada m�s cridaneres que no tinc ja el sentit de viure. No puc oferir res a aquest m�n, ni un detall d'amor als meus propers, doncs l'odi cap a mi mateix em repeteix al est�mac i surt per l'al� en cada paraula que dic, en cada respir. No t� sentit que visquem els dos, no t� sentit tenir una identitat partida. Per recuperar-la, un ha de morir. Un ha de morir i l'altre ha de sobreviure, nom�s aix� es podr� recuperar la identitat robada.
Cap soroll despr�s de l'acci�,
els dos cossos quiets a terra que descansen,
la batalla est� perduda per tots dos.
Creien que encara podrien separar-se,
creien que amb l'enemic mort la vida pren altre cop sentit.
Per� al morir el primer dels dos,
ser� l'altre que veur� impossible viure,
sense l'altra part partida del seu ser,
i la pena que el condemna a morir-se,
el dest� els far� estar junts per sempre m�s,
estaran junts per sempre m�s.
