Letra de L'aflicci� - Gent Del Desert
Letra de canci�n de L'aflicci� de Gent Del Desert lyrics
Tu i jo �rem nosaltres dins d'aquells que eren nostres
al voltant d'un context que ens feia i on viv�em.
Ara som un plural que ha perdut el prefix
i que ens mengem la cua del pretext circular.
Som una multitud feta de solitaris.
Tu eres el cam� teu i ells s�n l'estigma nostre.
Jo enyore una fam�lia que he triat i m'ignora.
Desteixida mem�ria, recorda'm la drecera
per on tot brolla arrere... Desintegrant-se, exsang�e,
desteixint-se els tapissos, desfeta, escampada,
esmaperduda, d�cil, desteixida mem�ria,
recomposa'm els versos que he perdut, fent cam�,
perqu� ara vull refer-los en cam� de tornada,
sota un cel inclement, enll� de tants papers
ratllats i esmicolats o com a p�tals despresos
del viure desescrit, del veure desteixit,
tot aquell argument de la meua pel�l�cula
vital, rebobinada, potser mig censurada:
ara nom�s sent c�rrer el vertigen d'imatges
visionades nom�s mentre travesse el t�nel
sense argument, sens versos vers la llum que m'encegue...
Perqu�, literalment - i liter�riament �
he perdut els papers algunes � massa � voltes:
poques voltes, si compte que acabe retrobant-los
i refent-los potser... abans de destruir-los.
https://www.coveralia.com/letras/l-afliccio-gent-del-desert.php
Com podria descriure l'aflicci� que ara sent...?
L'aflicci�, no la pena o el dolor o l'angoixa,
o la gran frustraci�... - sabeu? A mi em fot molt,
molt�ssim, quan alg� m'assenyala o m'inclou
a l'informe ramat dels "ressentits",
quan precisament s�n ells eixos ressentits
que han col�laborat, amb ganes i efic�cia,
a deixar-me frustrat... Per�, descriure ara
l'aflicci� que l'edat - i els treballs i els fets,
i el viure i el morir - ha anat acumulant-me...
S'aproxima un naufragi - la descripci�, vull dir -:
No s�c un n�ufrag, per�... No estic enfonsat.
Tampoc divise �taca ni llums a l'horitz�
quan va fent-se de nit i ja no s� nadar
ni enfonsar-me ni res... S� que em despertar�
i encara ser� n�ufrag i encara sentir�
l'olor de l'aflicci� - �s una olor molt freda
i t� un color molt l�vid - �s... una sensaci�
que em recorre per dins i m'acompanyar�
en el passeig per l'illa on s�c "empadronat",
on escampe la vista pel paisatge estimat,
on jo tamb� s�c illa o escull indefinit
que no est� ni marcat al mapa.
L'aflicci�
al voltant d'un context que ens feia i on viv�em.
Ara som un plural que ha perdut el prefix
i que ens mengem la cua del pretext circular.
Som una multitud feta de solitaris.
Tu eres el cam� teu i ells s�n l'estigma nostre.
Jo enyore una fam�lia que he triat i m'ignora.
Desteixida mem�ria, recorda'm la drecera
per on tot brolla arrere... Desintegrant-se, exsang�e,
desteixint-se els tapissos, desfeta, escampada,
esmaperduda, d�cil, desteixida mem�ria,
recomposa'm els versos que he perdut, fent cam�,
perqu� ara vull refer-los en cam� de tornada,
sota un cel inclement, enll� de tants papers
ratllats i esmicolats o com a p�tals despresos
del viure desescrit, del veure desteixit,
tot aquell argument de la meua pel�l�cula
vital, rebobinada, potser mig censurada:
ara nom�s sent c�rrer el vertigen d'imatges
visionades nom�s mentre travesse el t�nel
sense argument, sens versos vers la llum que m'encegue...
Perqu�, literalment - i liter�riament �
he perdut els papers algunes � massa � voltes:
poques voltes, si compte que acabe retrobant-los
i refent-los potser... abans de destruir-los.
https://www.coveralia.com/letras/l-afliccio-gent-del-desert.php
Com podria descriure l'aflicci� que ara sent...?
L'aflicci�, no la pena o el dolor o l'angoixa,
o la gran frustraci�... - sabeu? A mi em fot molt,
molt�ssim, quan alg� m'assenyala o m'inclou
a l'informe ramat dels "ressentits",
quan precisament s�n ells eixos ressentits
que han col�laborat, amb ganes i efic�cia,
a deixar-me frustrat... Per�, descriure ara
l'aflicci� que l'edat - i els treballs i els fets,
i el viure i el morir - ha anat acumulant-me...
S'aproxima un naufragi - la descripci�, vull dir -:
No s�c un n�ufrag, per�... No estic enfonsat.
Tampoc divise �taca ni llums a l'horitz�
quan va fent-se de nit i ja no s� nadar
ni enfonsar-me ni res... S� que em despertar�
i encara ser� n�ufrag i encara sentir�
l'olor de l'aflicci� - �s una olor molt freda
i t� un color molt l�vid - �s... una sensaci�
que em recorre per dins i m'acompanyar�
en el passeig per l'illa on s�c "empadronat",
on escampe la vista pel paisatge estimat,
on jo tamb� s�c illa o escull indefinit
que no est� ni marcat al mapa.
L'aflicci�
