Letra de Joan i Karima - Al Tall
Letra de canci�n de Joan i Karima de Al Tall lyrics
Ml huit-cents quaranta huit,
ven�ut l'emir Abdelqader,
Fran�a domina l'Alg�ria
per la for�a de les armes.
Alger, Or� i Constantina
s�n departaments francesos
i els pobres del Sud d'Europa
s'afanyen per ser admesos
a un pa�s que els ofereix
la promesa de treball
que a la seua terra els falta.
Comen�a la emigraci�
que duu a Alg�ria una gran massa
s�n els Pied-Noirs
tal com diuen els aut�ctons.
S�n set-cents mil europeus
buscant treball al Nord d'�frica.
Cent trenta-mil procedents
de la terra valenciana.
Va per l'any mil nou-cents onze
i va pujant la balan�a.
Mil nou-cents quaranta-cinc,
els europeus s'acomoden.
Valencians i menorquins
conserven la seua parla.
Als seus barris i a la premsa,
que es divulga entre els ve�ns.
Els algerians que els freq�enten
la parlen tamb� sovint.
El nord-oest de l'Alg�ria
Setif reviu la revolta
contra l'opressi� francesa.
De Gaulle fa una maniobra
i atorga un fals Estatut
perqu� els ori�nds participen
i no es tinguen per ven�uts.
El moviment llibertari
condu�t per Messali
es divideix en dos b�ndols,
els moderats i els violents,
a les casbes i mesquites
s�n exclusiva algeriana
s'organitza la guerrilla
i es copa la lluita armada
contra l'invasor franc�s.
La Gu�rdia Civil patrulla
al moll del Port d'Alacant.
Un vapor brama i fumeja
convocant als emigrants.
Joan, amb setze anys,
l'equipatge i sos pares va pujant
la passarel�la que els porta
a l'altra banda del mar,
a l'Alger a on ja els esperen
els cosins que fa dos anys
van abandonar Callosa
per lligar algun jornal
i all�, a dins la pres� Model,
s'ha quedat el jaio Joan,
la pres� franquista,
esta male�da guerra
la mis�ria que ha deixat.
Ahir va ser ma mare
i avui ser� mon pare
el que perdr� la ra� una volta m�s.
A la eixida de la pla�a
nom�s girar el cant�
quatre algerins es preparen
per copar la guarnici�.
Ha caigut ferit Ahmed,
el meu amic Ahmed
i Karima el porta a casa
i ve demanant per mi.
Mare, a Callosa era del poble,
per� l'Alger alger�, escolta'm mare,
jo, Joan, fill de la Marina,
jo no el pense deixar morir.
1954, FLN
i Ben Bele al seu davant
lluita per la independ�ncia,
es desferma el terrorisme
contra els centres oficials.
Ja s'aixequen tots els dubtes
per part del poble algeri�.
I quan de nou considera l'autodeterminaci�
com a soluci� possible,
els militars i els colons
munten la contraofensiva,
pregant pels seus interessos
i el fantasma de l'OAS
supera tots els excessos
de l'envestida algerina
intimidant el terror
i atemptant contra la vida
de tota la poblaci�.
B� ho reflexa Pontecorvo
amb just apassionant
al seu film que titulava
la Batalla de l'Alger.
https://www.coveralia.com/letras/joan-i-karima-al-tall.php
Mil nou-cents seixanta-u,
Fran�a accepta obertament
l'autodeterminaci� de la poblaci� algerina.
El dia d�huit de mar� de l'any seg�ent subscrivien
la confer�ncia algeriana
amb els acords presumibles.
D'una part, l'Estat franc�s.
De l'altra, el Front Nacional d'Alliberament d'Alg�ria.
Despr�s de m�s de cent anys de dominaci� estrangera
es convoca el refer�ndum demanant la independ�ncia.
Pels acords que s'han pactat,
els estrangers tindran dret
de continuar a l'Alg�ria.
Per� la por es dispara
i els europeus astorats
d'un p�nic que els acora.
Fugen en massa, amb desori
i abandonant els negocis i les cases.
Ja �s un fet,
l'Alg�ria �s independent.
Dol�or de la meua vida,
ai Karima estimada,
ara ja estem junts,
tant com tu i jo ho desitj�vem
dins la casba
compartint la casa amb els teus germans.
La nostra filla Karima
creixer� amb la seua gent.
Ara comprenc molt millor
que fa uns anys
el teu germ�, la teua terra,
com diuen en el meu poble:
el m�nec de la paella
o �s teu o �s d'un altre.
Nom�s em dol que els meus pares
no vulguen vore sa n�ta
perqu� els paisans no comprenen
quina �s la meua bandera.
Pied-Noirs fugen en massa
i Joan es troba en perill,
que l'antic prom�s de Karima
est� buscant-lo per deportar-lo.
Joan fuig per dalt les terrasses
a la Lluna plena de la casba
i a casa Abderrahim
l'esperen els ve�ns
dispostos a defensar-lo.
Mira, Joan �s un dels nostres,
-Abderrahim planta cara-
i no intenteu agarrar-lo
que d'Alger no el traureu
fora que ens mateu a tots.
Torn� la calma,
tota la gent de Callosa marx�.
I a Bab el Oued obren un taller
Joan i Ahmed, el germ� de Karima.
Mil-nou cents seixanta-sis,
la situaci� �s ca�tica.
Un quaranta-cinc per cent
d'algerins desocupats
i sense els professionals
i empresaris europeus
que abandonaren les f�briques i el camp
i sense el comer�.
La poblaci� s'organitza
per construir el pa�s.
Els obrers i llauradors
per la seua iniciativa
reobren les factories i els tallers,
tornen al camp,
posen en marxa les m�quines,
impulsen la producci�.
I aix� �s quan hi ha un sistema
de potent autogesti�.
El Govern no es queda enrere
recolzant el comit�s.
En quinze o vint anys l'Alg�ria
s'havia consolidat
dins la comunitat �rab
amb un lloc ben destacat.
Els anys passaven de pressa
dol�os del taller a casa.
La filla de Joan i Karima
creixia sana, morena i feli�.
Per� Bab el Oued
planen unes ombres.
La felicitat mai no �s eterna,
que Karima es va apagant,
tal com una rosa sense aigua.
I una tarda s'adormia,
s'ador de Karima se n'an� per sempre.
I Joan no despertava
d'un malson que l'arrancava
d'aquella terra.
Joan es troba molt cansat
i amb seixanta-dos i amb sa filla
del Port d'Or� pren el ferri
que a Callosa els encamina.
ven�ut l'emir Abdelqader,
Fran�a domina l'Alg�ria
per la for�a de les armes.
Alger, Or� i Constantina
s�n departaments francesos
i els pobres del Sud d'Europa
s'afanyen per ser admesos
a un pa�s que els ofereix
la promesa de treball
que a la seua terra els falta.
Comen�a la emigraci�
que duu a Alg�ria una gran massa
s�n els Pied-Noirs
tal com diuen els aut�ctons.
S�n set-cents mil europeus
buscant treball al Nord d'�frica.
Cent trenta-mil procedents
de la terra valenciana.
Va per l'any mil nou-cents onze
i va pujant la balan�a.
Mil nou-cents quaranta-cinc,
els europeus s'acomoden.
Valencians i menorquins
conserven la seua parla.
Als seus barris i a la premsa,
que es divulga entre els ve�ns.
Els algerians que els freq�enten
la parlen tamb� sovint.
El nord-oest de l'Alg�ria
Setif reviu la revolta
contra l'opressi� francesa.
De Gaulle fa una maniobra
i atorga un fals Estatut
perqu� els ori�nds participen
i no es tinguen per ven�uts.
El moviment llibertari
condu�t per Messali
es divideix en dos b�ndols,
els moderats i els violents,
a les casbes i mesquites
s�n exclusiva algeriana
s'organitza la guerrilla
i es copa la lluita armada
contra l'invasor franc�s.
La Gu�rdia Civil patrulla
al moll del Port d'Alacant.
Un vapor brama i fumeja
convocant als emigrants.
Joan, amb setze anys,
l'equipatge i sos pares va pujant
la passarel�la que els porta
a l'altra banda del mar,
a l'Alger a on ja els esperen
els cosins que fa dos anys
van abandonar Callosa
per lligar algun jornal
i all�, a dins la pres� Model,
s'ha quedat el jaio Joan,
la pres� franquista,
esta male�da guerra
la mis�ria que ha deixat.
Ahir va ser ma mare
i avui ser� mon pare
el que perdr� la ra� una volta m�s.
A la eixida de la pla�a
nom�s girar el cant�
quatre algerins es preparen
per copar la guarnici�.
Ha caigut ferit Ahmed,
el meu amic Ahmed
i Karima el porta a casa
i ve demanant per mi.
Mare, a Callosa era del poble,
per� l'Alger alger�, escolta'm mare,
jo, Joan, fill de la Marina,
jo no el pense deixar morir.
1954, FLN
i Ben Bele al seu davant
lluita per la independ�ncia,
es desferma el terrorisme
contra els centres oficials.
Ja s'aixequen tots els dubtes
per part del poble algeri�.
I quan de nou considera l'autodeterminaci�
com a soluci� possible,
els militars i els colons
munten la contraofensiva,
pregant pels seus interessos
i el fantasma de l'OAS
supera tots els excessos
de l'envestida algerina
intimidant el terror
i atemptant contra la vida
de tota la poblaci�.
B� ho reflexa Pontecorvo
amb just apassionant
al seu film que titulava
la Batalla de l'Alger.
https://www.coveralia.com/letras/joan-i-karima-al-tall.php
Mil nou-cents seixanta-u,
Fran�a accepta obertament
l'autodeterminaci� de la poblaci� algerina.
El dia d�huit de mar� de l'any seg�ent subscrivien
la confer�ncia algeriana
amb els acords presumibles.
D'una part, l'Estat franc�s.
De l'altra, el Front Nacional d'Alliberament d'Alg�ria.
Despr�s de m�s de cent anys de dominaci� estrangera
es convoca el refer�ndum demanant la independ�ncia.
Pels acords que s'han pactat,
els estrangers tindran dret
de continuar a l'Alg�ria.
Per� la por es dispara
i els europeus astorats
d'un p�nic que els acora.
Fugen en massa, amb desori
i abandonant els negocis i les cases.
Ja �s un fet,
l'Alg�ria �s independent.
Dol�or de la meua vida,
ai Karima estimada,
ara ja estem junts,
tant com tu i jo ho desitj�vem
dins la casba
compartint la casa amb els teus germans.
La nostra filla Karima
creixer� amb la seua gent.
Ara comprenc molt millor
que fa uns anys
el teu germ�, la teua terra,
com diuen en el meu poble:
el m�nec de la paella
o �s teu o �s d'un altre.
Nom�s em dol que els meus pares
no vulguen vore sa n�ta
perqu� els paisans no comprenen
quina �s la meua bandera.
Pied-Noirs fugen en massa
i Joan es troba en perill,
que l'antic prom�s de Karima
est� buscant-lo per deportar-lo.
Joan fuig per dalt les terrasses
a la Lluna plena de la casba
i a casa Abderrahim
l'esperen els ve�ns
dispostos a defensar-lo.
Mira, Joan �s un dels nostres,
-Abderrahim planta cara-
i no intenteu agarrar-lo
que d'Alger no el traureu
fora que ens mateu a tots.
Torn� la calma,
tota la gent de Callosa marx�.
I a Bab el Oued obren un taller
Joan i Ahmed, el germ� de Karima.
Mil-nou cents seixanta-sis,
la situaci� �s ca�tica.
Un quaranta-cinc per cent
d'algerins desocupats
i sense els professionals
i empresaris europeus
que abandonaren les f�briques i el camp
i sense el comer�.
La poblaci� s'organitza
per construir el pa�s.
Els obrers i llauradors
per la seua iniciativa
reobren les factories i els tallers,
tornen al camp,
posen en marxa les m�quines,
impulsen la producci�.
I aix� �s quan hi ha un sistema
de potent autogesti�.
El Govern no es queda enrere
recolzant el comit�s.
En quinze o vint anys l'Alg�ria
s'havia consolidat
dins la comunitat �rab
amb un lloc ben destacat.
Els anys passaven de pressa
dol�os del taller a casa.
La filla de Joan i Karima
creixia sana, morena i feli�.
Per� Bab el Oued
planen unes ombres.
La felicitat mai no �s eterna,
que Karima es va apagant,
tal com una rosa sense aigua.
I una tarda s'adormia,
s'ador de Karima se n'an� per sempre.
I Joan no despertava
d'un malson que l'arrancava
d'aquella terra.
Joan es troba molt cansat
i amb seixanta-dos i amb sa filla
del Port d'Or� pren el ferri
que a Callosa els encamina.
