Letra de Hora Foscant - Academia Dels Desconfiats

�s tard, els camins ja no em
tempten.-
I us s�, del verger dins del clos,
oh dies, oh fulles, oh flors!
caiguts, trepitjats en la boira,
Mes passes es tornen furtives
com d'un indec�s estranger.
Sospiren espectres de d�lies
enmig del foscam ploraner.
Al lluny neda un so de campanes
https://www.coveralia.com/letras/hora-foscant-academia-dels-desconfiats.php
que uneix els vivents als caiguts.
S'escampa la nit invencible,
mar d'illes que son solituds.
I em criden el llum a la taula
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.