Letra de Ganivet De Dos Talls - El Pont D'arcalis

Per divertir mes penes,
sospirs,llantos i plors,
un dia em determino
de dictar una can��.

Sobres d'una donzella
i del que a mi m'ha passat:
cregueu que mor en vida
qui viu enamorat.

Jo no us-e l'anomeno
perqu� no li'n s� el nom;
la terra que ella habita
vora el Salt del Colom.

Ditxa de pare i mare,
de germans i parents,
dintre d'aquell llinatge
n'hi viu un tal clavell.

Els traginers que passen,
passen pel cam� ral,
pel cam� de Cardona,
quan van a buscar sal.

Ja la'n senten que canta:
no es cansen d'escoltar,
que sembla la sirena
quan canta dintre el mar.

Jo d'aquella casa
https://www.coveralia.com/letras/ganivet-de-dos-talls-el-pont-d-arcalis.php
prou me'n puc recordar
que era per Carnestoltes
lo que a mi em a passar.

Jo conversant amb ella,
ja en v�reig plegar tard:
quan vaig arribar a casa
trobo el pare enfadat.

D'enfadat, si ho estava,
que em volia pegar:
la trista de la mare
s'afanyava a plorar.

Jo havia viscut cego
tota ma joventut
i ara he cobrat la vista
la que havia perdut.

I ara en festeja un altre
que fa de cisteller.
Fa coves i cistelles
que l'aigua no s'hi t�.

A mi no m'acomoda
ganivet de dos talls,
perqu� si no an�s alerta
m'hi podria fer mal.