Sé que la feina em va xuclant la vida per un sou
i que festejo per no quedar-me sol.

Sé que la tele és tan banal que em fot de mala llet
i que els amics es casen i truquen menys.

I tot i així hi ha dies en que entre la gent i els crits
sense motiu i estúpidament crec que sóc feliç.

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure, sense cap perquè.
Tinc ganes d'oblidar el que sempre m'amoïna, vull estar content.

Sé que el futur que m'han pensat és dòcil i global
i que al final qui guanya sempre és el banc.

I es que si ho penses tot plegat o et deprimeix o et cou
però és massa fàcil i a més no porta enlloc.

Per això cada dia al carrer m'enfronto als enemics
sense motius i estúpidament amb un gran somrís.

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure, però sóc molt conscient
que també vull canviar les coses que m'amoïnen per a estar content.

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure, sense cap perquè.
Tinc ganes d'oblidar el que sempre m'amoïna, vull estar content.

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure, però sóc molt conscient
que també vull canviar les coses que m'amoïnen per a estar content.