Letra de Espill - Raimon

Mestre Jaume Roig va n�ixer
probablement a Val�ncia
a comen�ament del segle
XV. Se sap amb certesa
que va morir un dissabte
quart dia del mes d'abril,
l'any mil quatre-cents setanta-
vuit, en aquesta ciutat.
Va estudiar "Medecina
i Arts" a ciutat de Lleida
a l'Estudi General
i a la Sorbona, Par�s.
Fou c�lebre com a metge,
examinador de metges
i Conseller de Val�ncia.
I ha passat a la Hist�ria
com autor de la novel�la
que ell va titular Espill,
escrita en vers tota ella.
L'Espill �s obra important,
d'evident misog�nia,
m�s citada que llegida,
amb m�s de setze mil versos
dels quals jo vos en dir�
noranta-set. Els que calen
per contar-vos una hist�ria
terrible i esgarrifosa,
d'un restaurant de Par�s
on servien carn humana,
segons l'autor, ben cuinada:

Mes, aquell any,
un cas estrany
en lo m�n nou,
jorn de Ninou
s'hi esdevenc.
Jo tingu� el reng
fiu convidar
tots, a sopar
e rigolatge,
los de paratge
qui junt hav�em,
all� teniem
de tots potatges;
de carns salvatges;
volateria;
pastisseria
molt preciosa,
la pus famosa
de tot Par�s.
En un past�s,
capolat, trit,
d'hom cap de dit
hi fon trobat.
Fon molt torbat
qui el conegu�;
reconegu�
que hi trobaria:
m�s, hi havia
un cap d'orella.
Carn de vedella
cr�iem menj�ssem
ans que hi trob�ssem
l'ungla i el dit
tros mig partit.
https://www.coveralia.com/letras/espill-raimon.php
Tots lo miram,
e arbitram
carn d'hom cert era.
La pastissera,
ab dos aidants
filles ja grans,
era fornera
e tavernera;
dels que hi venien
all� bevien,
alguns mataven;
carn capolaven,
feien pastells,
e, dels budells,
feien salsisses
o llonganisses,
del m�n pus fines.
Mare i fadrines,
quants ne tenien
tants ne venien,
e no hi bastaven;
elles mataven
alguns vedells:
ab la carn d'ells
tot ho cobrien,
assaborien
ab fines salses.
Les dones falses,
en un clot tou,
fondo com pou,
descarnats ossos,
cames e tossos,
all� els metien;
e ja l'omplien
les fembres braves,
cruels e praves,
infels, malvades,
e escelerades,
abominables!
Cert, los diables,
com los mataven,
crec les aidaven
e lo dimoni.
Fa� testimoni
que en meng� prou:
mai carn ni brou,
perdius, gallines
ni francolines
de tal sabor,
tendror, dol�or,
mai no sent�.
Per lo mat�,
de totes tres
feren quarters;
e llur posada
fon derrocada,
e l'aplanaren,
sal hi sembraren;
e tots los cossos
tallats a trossos,
(cent n'hi comptaren)
i els soterraren
en lloc sagrat.