Letra de Els Trens De Kosovo - Lluis Llach
Letra de canci�n de Els Trens De Kosovo de Lluis Llach lyrics
Tornen el trens, plens de la pobra gent, pobra,
ulls que miren enlloc perqu� v�nen d�enlloc i enlloc veuen el seu dest�.
Tornen els trens d�un m�n que tots pens�vem lluny
per� ens desperta el "traquetreig" de rodes i de llops.
La negror d�un temps que �s tan a prop,
la tristesa per no haver sabut dir prou...
Ploren els trens, van buits de la pobra gent, pobra,
que no tenen un nom, ni una casa, ni un foc on cremar tant de desesper.
Quan el dolor no t� carnet, no t� un nom,
esdev� el dolor de tots i tots en som part�cips,
tots fem fila cap el vell exili,
si l�exili no el portem al cor.
https://www.coveralia.com/letras/els-trens-de-kosovo-lluis-llach.php
Xisclen els trens,
quin �s l�odi que els empeny,
quina la r�bia que emmetzina tant d�amor.
Som nosaltres a l�andana tot veient com passen?.
O hem pujat fa temps dalt de la m�quina,
mentre anem contant els llargs vagons...
Corren els trens, la llum de la pobra gent, pobra,
fa senyal d�un cam� basard�s i tena� d�una Europa en plena nit.
Tornen els trens d�un temps que tots pens�vem lluny.
I ens desperta el "traquetreig" de rodes i de llops,
la negror d�un temps que �s tan a prop,
la vergonya per no haver dit: Prou.
ulls que miren enlloc perqu� v�nen d�enlloc i enlloc veuen el seu dest�.
Tornen els trens d�un m�n que tots pens�vem lluny
per� ens desperta el "traquetreig" de rodes i de llops.
La negror d�un temps que �s tan a prop,
la tristesa per no haver sabut dir prou...
Ploren els trens, van buits de la pobra gent, pobra,
que no tenen un nom, ni una casa, ni un foc on cremar tant de desesper.
Quan el dolor no t� carnet, no t� un nom,
esdev� el dolor de tots i tots en som part�cips,
tots fem fila cap el vell exili,
si l�exili no el portem al cor.
https://www.coveralia.com/letras/els-trens-de-kosovo-lluis-llach.php
Xisclen els trens,
quin �s l�odi que els empeny,
quina la r�bia que emmetzina tant d�amor.
Som nosaltres a l�andana tot veient com passen?.
O hem pujat fa temps dalt de la m�quina,
mentre anem contant els llargs vagons...
Corren els trens, la llum de la pobra gent, pobra,
fa senyal d�un cam� basard�s i tena� d�una Europa en plena nit.
Tornen els trens d�un temps que tots pens�vem lluny.
I ens desperta el "traquetreig" de rodes i de llops,
la negror d�un temps que �s tan a prop,
la vergonya per no haver dit: Prou.
