Letra de Els Qui Venen (Barbat/Margarit) - Enric Barbat

han carregat maletes i farcells
la llarga nit arrossega la son
tristos, suats, noten buits els budells
r�ncia �s la olor que surt dels vagons

de matinada s�aturar� el fosc tren
ple d�homes adormits i sense feina
els deixar� perduts en els andens
s�n moltes mans buscant una eina

s�n desterrats dels camps on a l�estiu
cremat el cos segaven sota el sol
i per la pla�a fent el rotllo a l�hivern
dels que esperen un treball qualsevol

ara comencen els altres caminars
quan sense ofici roden per la ciutat
portant als ulls com un antic senyal
la por del gos apedregat

van per les obres, pels molls i pels mercats
o pels gelats tallers de l�extrarradi
gastant-se els pobres ossos ja gastats
pels pedregals de l�an�nim salari

ara ser�n els anys per oblidar
camps i corrals, la olor de la taverna
els marges, l�herba, la remor del vent
de tant en tant escriure amb mala lletra
https://www.coveralia.com/letras/els-qui-venen---barbat-margarit--enric-barbat.php

tramvies plens entre boires i fum
quan tornen fatigats cada capvespre
i en l�alta mar d�estrangers costums
una antiga suor de segles

fins que ser� per fi el tems del rep�s
el dia que vindr� l��ltim jornal
i un cop a dins del sindicat dels morts
descansaran als marges suburbials

ning� sabr� si els �ltims pensaments
volaren cap enrrera, cap als camps
quan els llen�� la vida al fons del clot
de pixums i deixalles que �s la mort

s�ha tirat massa terra damunt l�home
damunt l�antic dolor avanpassat
i encara avui el descendent del pobre
amb el cap baix carrega el sac

i tots sabem callar plens d�impot�ncia
quan en nom d�una nova renaixen�a
s�escup al front de�s homes humiliats
l�antic gargall girant l�esquena

quan arriven cada alba en els llargs trens
els que han d�escriure i no en saben gens