Letra de Els Crits - Mishima

La nina es desperta
pel so del silenci
de l'instant present passat.

Cor ple, mon buit
firmaments com brasses extingits

I l'angoxa de quan no has sentit els crits.
I l'angoxa de quan no ens sentin els crits

De vegades, quan hi penses
descobreix ella mateixa
suspirant per ser en el forat.

podria ser el que falta,
o allo que s'obvia.

I la ceguesa d'aquells que es fan el sord, els crits.
Amb la ceguesa d'aquells que es fan el sord, els crits

https://www.coveralia.com/letras/els-crits-mishima.php
La mateixa mort immensa
d'una llunyana nit d'estiu.
La mateixa mort immensa
d'una joguina al fons d'un riu.

Sovint, sense adonar-s'en
bat les ales i al voltant creixen mil milions de flors.
Fragils i orgulloses,
la eternitat es als colors.

I la for�a amb aquells que fan can�ons dels crits
I la for�a amb aquells que dels crits fan can�ons.

La mateixa llum intensa
d'una llunyana nit d'estiu
La mateixa llum intensa
de la nina quan somriu