Letra de El Sol Negre - Guillermina Motta
Letra de canci�n de El Sol Negre de Guillermina Motta lyrics
Per no parlar-vos m�s d'un cel pesant i llis
de pluges glacials, d'un m�n pintat de gris,
la fosca vaig deixar, tement que em persegu�s,
i per camins planers ja s�c al parad�s.
Avui us donaria per la vostra fam,
les f�ries que s'arboren amb un b�rbar clam,
arpegis de rialles i un drin boig d'aram,
les notes en desfici del gong i el tam-tam.
Grapats blancs de petxines als palmells salats
robades a les ones, als acantilats
el foc del sol d'estiu incendiant els blats
vermells del sol que esclata, vermells esclatats.
Per� no hi ha res a fer,
enlloc no hi ha consol.
Tan lluny com me n'he anat,
trobava negre el sol
fins al cam� darrer
fins al darrer revolt.
Del tant se me'n donava caic al tant me fot.
A qui m'ho demanava li ho donava tot
i em treu un pes de sobre i m'era un gran descans
sentir la lleugeresa del cor i les mans.
Em deia la guitarra, que sonava al tard:
"Aja�a't a la palla i oblida Mozart".
Dels meus records n'omplia tota una postal
per fer morir d'enveja tanta gent com cal.
https://www.coveralia.com/letras/el-sol-negre-guillermina-motta.php
M'he saturat d'oblit i he conjurat la sort.
No he fet cas de la nit i he refusat la mort,
que tant se val anar a raure a l'un o a l'altre bar;
que el lloc on has de caure el sap millor l'atzar.
Per� s'ha partit el m�n,
l'ocell atura el vol.
Per� s'ha partit el m�n
i s'ha fet negre el sol.
Els homes ja no hi s�n
i s'ha fet negre el sol.
I torno penedida i amb el llavi amarg
perqu� el mal no t� mida, i viure �s un xic llarg.
Mireu-me les mans buides i el pit buit per dins;
no us he portat cap flor, mai no he trobat jardins.
Faria tota cosa que eixugu�s un plor
i, amb l'�ltima jugada, em jugaria jo.
Encara hi tornaria, a refer el cam�:
L'amor per tots vosaltres i el dolor per a mi.
Hi tornaria prou,
que el cor encara ho vol;
per� em mata el cansament,
s'ha fet negre el sol.
Us juro que em sap greu
no dur-vos cap consol;
nom�s el meu dolor,
el meu dolor tot sol!
de pluges glacials, d'un m�n pintat de gris,
la fosca vaig deixar, tement que em persegu�s,
i per camins planers ja s�c al parad�s.
Avui us donaria per la vostra fam,
les f�ries que s'arboren amb un b�rbar clam,
arpegis de rialles i un drin boig d'aram,
les notes en desfici del gong i el tam-tam.
Grapats blancs de petxines als palmells salats
robades a les ones, als acantilats
el foc del sol d'estiu incendiant els blats
vermells del sol que esclata, vermells esclatats.
Per� no hi ha res a fer,
enlloc no hi ha consol.
Tan lluny com me n'he anat,
trobava negre el sol
fins al cam� darrer
fins al darrer revolt.
Del tant se me'n donava caic al tant me fot.
A qui m'ho demanava li ho donava tot
i em treu un pes de sobre i m'era un gran descans
sentir la lleugeresa del cor i les mans.
Em deia la guitarra, que sonava al tard:
"Aja�a't a la palla i oblida Mozart".
Dels meus records n'omplia tota una postal
per fer morir d'enveja tanta gent com cal.
https://www.coveralia.com/letras/el-sol-negre-guillermina-motta.php
M'he saturat d'oblit i he conjurat la sort.
No he fet cas de la nit i he refusat la mort,
que tant se val anar a raure a l'un o a l'altre bar;
que el lloc on has de caure el sap millor l'atzar.
Per� s'ha partit el m�n,
l'ocell atura el vol.
Per� s'ha partit el m�n
i s'ha fet negre el sol.
Els homes ja no hi s�n
i s'ha fet negre el sol.
I torno penedida i amb el llavi amarg
perqu� el mal no t� mida, i viure �s un xic llarg.
Mireu-me les mans buides i el pit buit per dins;
no us he portat cap flor, mai no he trobat jardins.
Faria tota cosa que eixugu�s un plor
i, amb l'�ltima jugada, em jugaria jo.
Encara hi tornaria, a refer el cam�:
L'amor per tots vosaltres i el dolor per a mi.
Hi tornaria prou,
que el cor encara ho vol;
per� em mata el cansament,
s'ha fet negre el sol.
Us juro que em sap greu
no dur-vos cap consol;
nom�s el meu dolor,
el meu dolor tot sol!
