Letra de El Salt De La Bella Dona - Maria Del Mar Bonet

Qu� se n'ha fet de l'amor,
tan prest s'apaga?

El marit est� gel�s,
la dama calla.
Parteixen de cap a Lluc,
�s mitja tarda.

Ell nom�s cerca venjar-se,
no diu paraula.
Un niu de serpents que fiblen
com una daga.

Ai, ai, que dins les muntanyes
cau l'horabaixa.

Ella duu el vestit de seda
blava i brodada
dins la m� un ramell de flors,
flors de guirnalda.

Arriben a un lloc estret,
el cam� es tanca.
Les murtreres de la nit
un plany exhalen.

Ai, ai, que la nit �s negra,
boira endolada.

-Mireu que �s fonda la vall,
mai no s'acaba.
El penyal tallat a plom,
roca segada.

-Marit, donau-me la m�,
que la fond�ria
em fa tremolar la pell
la pell de l'�nima.

Ai, ai, que dins el barranc
remuga l'aigua.

La llen�a dins el fondal
d'una estirada.
Penya-segat rebota
la bella dama.

https://www.coveralia.com/letras/el-salt-de-la-bella-dona-maria-del-mar-bonet.php
La fosca se l'ha engolida,
les roques callen,
ni un rastre del crim no en queda
per recordan�a.

Ai, ai, que aix� succe�a
abans de l'alba.

I diuen que un esbart d'�ngels,
grassons, de nacre,
es va despenjar dels n�guls
per emparar-la.

Alcen el vol les campanes
tan plenes d'ales;
cantaven missa primera
�ngels i frares.

Ai, ai, que s�n les campanes
que m'omplen d'ales.

B� cerca el marit fugir,
talment un lladre.
El cam� volta i revolta
per la muntanya.

Quan pos� el peu dins l'esgl�sia,
de matinada,
va con�ixer entre les ombres
aquella cara.

Ai, ai, que entre les alzines
trencava l'alba.

Ai, que la bella dona
no �s morta encara,
b� que l'ha vista el marit
agenollada.

Per dins les clarors primeres,
just a trenc d'alba,
la va sorprendre que feia
l'ullet als �ngels.

Ai, ai, que la bella dona
no �s morta encara.