Letra de El Malalt - Enric Barbat

quan es tanquen els ulls per no obrir-se mai m�s
�s el temps de la mort, la mort que no diu res
prop del malalt s�agrupen molts amics i germans
volen acompanyar-lo ara que es torna pols
en el cam� que corre sempre d�esquena al sol
i cada cop que tus s�atansen l�ai al cor
tenallats de por de que ja sigui mort
totes les dones resen i els homes estan quiets
i es van creuant els ulls que esperen el mateix

fins que el malalt s�adona d�aquest inmens forat
que si li obre als peus i es desvetlla esverat
es contempla les mans que se li van parant
i s�escolta la veu que se li va gastant
i nota com els ulls la imatge van perdent
i s�agafa als llen�ols i renega els valents
de sobte aixeca el cap, encara vol parlar
https://www.coveralia.com/letras/el-malalt-enric-barbat.php
se li trenca el record i ja es tard
i ja es tard

llavors�..
les dones s�aixequen i devant del mirall
s�arreglen els cabells, es passen el raspall
els homes descansats es descorden el coll
s�afluixen la corbata, es rasquen un genoll
i tots plegats es miren, es van reconeixent
qu� tal cosina Clara, qu� tal cos� Guillem
est�s molt prima ara, a tu no et sobra res
ets molt bonica Clara, i tu est�s prou b�
molt temps que no ens hem vist, ara far� tres anys
recordes per l�octubre quan va morir en Joan
quan el dia vespreja es van acomiadant
tanquen b� la porta i tots plegats se�n van