No oblidaré mai
el meu club d’esplai
passant amb els companys
els meus millors anys.

Anàvem tots plegats (anàvem tots plegats)
sempre d’excursió (sempre d’excursió)
enmig de la natura (ahhhh)
cantant una cançó.

Obertes les mans
amb la cara al vent (amb la cara al vent)
la nostra amistat
un camí va fer (un camí va fer)
som com a germans,
som molt bona gent (som molt bona gent);
vine al nostre club...
és el més valent.

I com que som un bon estudiant,
m’han regalat un amplificador
una guitarra per fer es cumbayá
posant a tope es distorsionador.

He fet això amb totes ses cançons,
i es monitors ara estan emprenyats
avui horabaixa m’han telefonat
per anar a n’es club d’esplai de Washington.

Cantaré amb inglés:
“Hola amics,
que tal i com estau?”
Que saludem i saludem
li fotré ritme de bacalau.

Heu de fer com jo i donar
a n’es club un poc de canya,
en Joan Petit quan balla...
sempre balla rock-and-roll.

Cantaré amb inglés:
“Hola amics,
que tal i com estau?”
Que saludem i saludem
li fotré ritme de bacalau.

Heu de fer com jo i donar
a n’es club un poc de canya,
en Joan Petit quan balla...
sempre balla rock-and-roll.