Letra de El Clar Pa�s - Emili Vendrell

Amb el sol que �s molt blanc sobre el mar que �s molt blau,
amb uns n�vols molt blancs dalt el cel que �s tan blau,
i rius que in�tilment volen fer dol� el mar,
rius mols secs, molt hostils, amb el cor ple d'atzar.
Amb pluja per atzar, amb algun cop de vent,
amb el trot sobre el mar de llevant inclement.
El clar pa�s, el meu.

Tot de vells campanars entre cases i camps,
i tendr�ssims palmons el Diumenge de Rams,
tot de cares de sants pintades amb tra� fort,
que lluiten contra el temps a cavall de la mort.
I camins plens de pols per on ve, indiferent,
la brisa de l�oest, la llum del sol ponent.
El clar pa�s, el meu.

Amb aquest cel tan dur que el sol no �s pot mirar,
https://www.coveralia.com/letras/el-clar-pais-emili-vendrell.php
amb aquest cel tan alt que els ocells s�n distants,
amb aquest cel tan net que ensenya a perdonar,
amb aquest cel tan lluny que els homes s�n pagans.
Amb el fred vent del nord que arriba tramuntant,
amb el fred vent del nord que torna el cel brillant.
El clar pa�s, el meu.

Amb els pobles i ciutats que de Roma han nascut,
amb homes jornalers portats pels trens del sud.
Quan la parla �s un clam, quan la parla �s un fet,
quan el poble �s mem�ria i el dret a viure, un plet.
Quan la brisa �s somr�s, quan el vent �s discret,
quan el vent ve del sud, quan tot esdev� quiet.
El clar pa�s, el meu.