Letra de El Cementiri Dels Mariners - Celdoni Fonoll
Letra de canci�n de El Cementiri Dels Mariners de Celdoni Fonoll lyrics
Quan la passada del vent afina
la tarda t�bia del mes d'agost,
penges com una morta gavina
dalt de la pedra grisa del rost.
Des de les blanques parets estretes
veus una mica de mar nom�s;
i encara et poses tot de puntetes,
blanc cementiri dels mariners.
Ning� que als vespres a tu s'atansa
per la drecera magra dels horts
dir� quan vegi l'esquena mansa
que ets el pac�fic hostal dels morts.
No et dignifiquen l'antiga esquerda
de les costelles m�gics xiprers;
nom�s et volta la vinya verda,
blanc cementiri dels mariners.
�s una vinya plana com totes,
ni tu l'esveres ni pensa en tu;
dels ceps li pengen les fr�gils gotes
tornassolades del vi madur.
Aquelles b�sties que sol haver-hi
en la pelada pau dels costers
se't fan, amigues sense misteri,
blanc cementiri dels mariners.
Tant a les clares com a les fosques,
res de basardes, res de perills:
tots els migdies, zumzeig de mosques,
tots els capvespres, desmai de grills.
I a trenc d'albada, lleu transpar�ncia:
c�bits que piulen pels olivers.
I sempre un clima d'indifer�ncia,
blanc cementiri dels mariners.
Dins la badia, les fustes fartes
de sal i pesca mullen el llom;
els homes passen del joc de cartes
a l'opalina gr�cia del rom.
Les dones seuen a les cadires
amb aquells aires manifassers...
I ning� pensa que tu respires,
blanc cementiri dels mariners.
I ve que un dia la veu rossola
https://www.coveralia.com/letras/el-cementiri-dels-mariners-celdoni-fonoll.php
d'una campana llagrimejant;
i gent negrenca s'acorriola
seguint la vinya del teu voltant.
La caixa llisa puja la costa;
tu ni la mires: ja saps qui �s.
Sens rever�ncia reps el teu hoste,
blanc cementiri dels mariners.
I els qui te'l duen, mentre la pala
remou la terra nets de corc�,
pensen quina hora i en quina cala
i amb qui els pertoca calar l'art�.
Els crida el tr�ngol i la mullena;
caraimpassibles baixen despr�s,
al teu silenci girats d'esquena,
blanc cementiri dels mariners.
Si el mar �s f�ria, bot i deliri,
i �s embranzida i �s cos a cos,
qui se'n recorda del cementiri,
del gris de nacre del seu rep�s?
Tu ho saps comprendre; per'x� no goses
guarnir-te d'arbres ni de cloquers.
Tu saps comprendre totes les coses,
blanc cementiri dels mariners!
Ells fan la ruta de la pobresa,
tu fas el somni de l'infinit.
Si ells es resignen a anar a l'encesa,
tamb� et resignes a llur oblit.
Perqu� et resignes, perqu� t'adones
del que �s el sempre i �s el mai m�s,
jo et vinc a veure moltes estones,
blanc cementiri dels mariners.
Jo et vinc a veure per la drecera,
seguint les vinyes, deixant el port;
i em vivifiques amb la manera
clara i tranquil�la de dir la mort.
La mort, com una gran companyia
neta de t�rbols crits baladrers
la mort, com feina de cada dia,
mig de tristesa, mig d'alegria...
blanc cementiri dels mariners!
la tarda t�bia del mes d'agost,
penges com una morta gavina
dalt de la pedra grisa del rost.
Des de les blanques parets estretes
veus una mica de mar nom�s;
i encara et poses tot de puntetes,
blanc cementiri dels mariners.
Ning� que als vespres a tu s'atansa
per la drecera magra dels horts
dir� quan vegi l'esquena mansa
que ets el pac�fic hostal dels morts.
No et dignifiquen l'antiga esquerda
de les costelles m�gics xiprers;
nom�s et volta la vinya verda,
blanc cementiri dels mariners.
�s una vinya plana com totes,
ni tu l'esveres ni pensa en tu;
dels ceps li pengen les fr�gils gotes
tornassolades del vi madur.
Aquelles b�sties que sol haver-hi
en la pelada pau dels costers
se't fan, amigues sense misteri,
blanc cementiri dels mariners.
Tant a les clares com a les fosques,
res de basardes, res de perills:
tots els migdies, zumzeig de mosques,
tots els capvespres, desmai de grills.
I a trenc d'albada, lleu transpar�ncia:
c�bits que piulen pels olivers.
I sempre un clima d'indifer�ncia,
blanc cementiri dels mariners.
Dins la badia, les fustes fartes
de sal i pesca mullen el llom;
els homes passen del joc de cartes
a l'opalina gr�cia del rom.
Les dones seuen a les cadires
amb aquells aires manifassers...
I ning� pensa que tu respires,
blanc cementiri dels mariners.
I ve que un dia la veu rossola
https://www.coveralia.com/letras/el-cementiri-dels-mariners-celdoni-fonoll.php
d'una campana llagrimejant;
i gent negrenca s'acorriola
seguint la vinya del teu voltant.
La caixa llisa puja la costa;
tu ni la mires: ja saps qui �s.
Sens rever�ncia reps el teu hoste,
blanc cementiri dels mariners.
I els qui te'l duen, mentre la pala
remou la terra nets de corc�,
pensen quina hora i en quina cala
i amb qui els pertoca calar l'art�.
Els crida el tr�ngol i la mullena;
caraimpassibles baixen despr�s,
al teu silenci girats d'esquena,
blanc cementiri dels mariners.
Si el mar �s f�ria, bot i deliri,
i �s embranzida i �s cos a cos,
qui se'n recorda del cementiri,
del gris de nacre del seu rep�s?
Tu ho saps comprendre; per'x� no goses
guarnir-te d'arbres ni de cloquers.
Tu saps comprendre totes les coses,
blanc cementiri dels mariners!
Ells fan la ruta de la pobresa,
tu fas el somni de l'infinit.
Si ells es resignen a anar a l'encesa,
tamb� et resignes a llur oblit.
Perqu� et resignes, perqu� t'adones
del que �s el sempre i �s el mai m�s,
jo et vinc a veure moltes estones,
blanc cementiri dels mariners.
Jo et vinc a veure per la drecera,
seguint les vinyes, deixant el port;
i em vivifiques amb la manera
clara i tranquil�la de dir la mort.
La mort, com una gran companyia
neta de t�rbols crits baladrers
la mort, com feina de cada dia,
mig de tristesa, mig d'alegria...
blanc cementiri dels mariners!
