Letra de El Caf� Antic - Lluis Llach

Al Caf� Antic quan la cervesa
desvetlla somnis pels senzills
pugem les vinyes amb les estrelles
i fem l�amor als d�us humils.

Ella t� uns ulls de poesia,
tu el cos de cirerer florit,
alguns festegen la Maria
mentre jo et guanyo al parx�s.

Per� a B�snia ja no hi neixen les flors
mentre aqu� �s maig i en Sergi canta,
plora el vent i ens sagna el cor
per tant d�horror que ens separa.

Europa creix sobre els vostres morts
mercadejant sense vergonya,
per� la fredor d�aquest guinyol
mai no hi ser� al caf� nostre.

Al Caf� Antic el fum s�emporta
temors i angoixes nit enll�
mentre amb el ritme de les converses
roden les boles del billar.

https://www.coveralia.com/letras/el-cafe-antic-lluis-llach.php
I quan la lluna de Sant Antoni
busca el seu lloc entre els xiprers
el poble sembla que se n�adoni
que �s all� dalt nom�s per ell.

Per� a Rio encara maten infants
i alg� ha pagat per cada bala,
compra el seu viure el poder�s
assassinant la mis�ria.

La nit est�n el seu trist parany
sobre els "meninos" que tremolen,
rostres que escruten la foscor
cercant l�amor que enlloc troben.

Al Caf� Antic el temps reposa
i els dits no en compten el neguit
perqu� les cartes damunt el marbre
fan un dibuix massa bonic.

Temps a venir quan la tendresa
de tots plegats sigui el coix�
unint els somnis amb les estrelles
recordarem el Caf� Antic.