Els vidres de pluja ploren,
també plora es roser,
s’arbre fruiter també plora
i jo de plorar no en sé.

Dóna’m sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna’m sa mà amor,
freda de no estimar.

Vós, qui amb so mirar matau,
matau-me sols que em mireu,
que m’estim més que me mateu
que viure si no mirau.

Dóna’m sa mà amor...

Jo mateixa no m’entenc,
ni em pot entendre ningú:
dic que no et vull i venc
sempre morint-me per tu.

Dóna’m sa mà amor...

Es vent se’n duu sa rosada,
sa pols i sa terra des camí,
també se’n duu ses paraules
que em vares dir ahir.

Dóna’m sa mà amor...