Letra de Cibernauta Joan III - Antonia Font

En Mart� �s un astronauta
a qui li agrada viatjar
a Sevilla, a ses Can�ries
o a sa Lluna, li �s igual.
Va con�ixer un astronauta
que li deien en Joan,
no sabia fumar porros,
en Mart� n'hi va ensenyar.

Fan vacances a un sat�l�lit,
per a mi �s un tal Meteosat,
posen sa benzina a mitges
a sa nau espacial.
Han anat a agafar mostres
amb poals ultramoderns,
s�n pedretes de sa Lluna
i en Mart� ha perdut un pern.

Per una �rbita perduda,
Via L�ctia a un tass�,
tenen una baticao,
se remena tot lo m�n.
Duen noves des sat�l�lit
que a Mercuri no plour�
i que la mar s'ha marejada,
bufa un vent que �s afric�.

Ja han acabat ses prote�nes
per� no volen tornar,
tenen tres botelles d'aire,
s'alimenten d'alenar.
S�n poetes d'ultratomba,
d'ultravida i d'ultramar,
https://www.coveralia.com/letras/cibernauta-joan-iii-antonia-font.php
argonautes, cataplasmes,
mai no queden a sopar.

I volam, i suram,
quin bon rotllo sideral.
-No me sents, �s normal,
deu ser es vestit herm�tic,
que total!
-Ai, Mart�, quina fam,
no sigui tan astronauta
que es sopar espera a sa nau.
-Ai, Joan! no te sent,
agafa m�s part�cules
per fer s'experiment.

I d'aqu� se veu sa Terra
tan totala i dibuixant
l'harmonia dels planetes,
la remor lenta d'un vals.
Sincronies infinites
no se torben a mostrar
lletres, numerologies,
metci�ncies de sa pau.

I d'aqu� se veu ca teva
i ca meva i can Maci�,
tots un ben devora s'altre
i ses fadrines berenant.
Una samba enc�n un misto,
fuma salsa i pensa un rap.
Hem hagut d'anar a sa Lluna per saber que som germans.