Letra de Carrer De La Sort N.13 - Petit Fours
Letra de canci�n de Carrer De La Sort N.13 de Petit Fours lyrics
Sense av�s,
l'Oriol torna de nou a la ciutat
deixa enrere
les tretze barres d'acer.
Sense res,
ara toca anar a la pres� gran;
buscar una feina,
i on ser ben vist.
No �s f�cil,
sobretot quan s'ha com�s un crim,
tornar a ser alg�.
No et pensis
que per haver estat deu anys all� dins,
la gent
que torna a somriure pels carrers
deixar� que torni a ser aquell noi
que cada mat� a les dotze
anava a comprar el diari al forn
i s'asseia en aquell banc
veient passar la sort,
sense veure que les coses,
la gent nom�s les vol jutjar amb por;
que si es mou la llum,
que si perds el sum,
no hi haur� mai reinserci�.
Tarda negra,
d'un diumenge gris d'un blanc gener,
el pare torna
a casa altre cop banyat d'alcohol.
Vi i past�s,
i un al� de ginebre i an�s
cauen sobre la mare
plorant el sopar.
L'Oriol,
sap que ha d'esperar a l'habitaci�,
mig d'amagat.
Sap b�
que el seu pare es treur� el cintur�,
i aix�,
buidar� tot l'alcohol de dins,
a m� de d'insults, de cops i de crits.
L'Oriol
aguanta m�s, frena el fusell,
abaixa el cap, dispara un tret.
Obre els ulls
https://www.coveralia.com/letras/carrer-de-la-sort-n-13-petit-fours.php
aixeca el cap, veu el que ha fet:
el pare no el molestar� mai m�s.
I aix� fou
com el jove Oriol va posar fi
a una hist�ria
que durava massa temps.
Tot i aix�,
la pres� no li tragu� ning�;
amb deu anys,
fins va tenir temps de fer-se gran.
I avui,
que per fi el fill ja sortit al carrer,
l'ha impressionat
els ulls
de la gent que no recorda b�,
la veu;
la mirada, el gest del caminar,
les ganes de viure d'aquell noi
que cada mat� a les dotze,
anava a comprar el diari al forn,
i s'asseia en aquell banc,
veient passar la sort,
sense veure que les coses,
la gent nom�s les vol jutjar amb por;
que si es mou la llum,
que si perds el sum,
no hi haur� mai reinserci�.
L'Oriol,
aguanta m�s, frena el fusell,
abaixa el cap, dispara un tret;
obre els ulls,
aixeca el cap, veu el que ha fet;
el pare no el molestar� mai m�s.
Que cada mat� a les dotze,
anava a comprar el diari al forn,
i s'asseia en aquell banc,
veient passar la sort,
sense veure que les coses,
la gent nom�s les vol jutjar amb por;
que se es mou la llum,
que si es perd el sum,
no hi haur� mai reinserci�.
l'Oriol torna de nou a la ciutat
deixa enrere
les tretze barres d'acer.
Sense res,
ara toca anar a la pres� gran;
buscar una feina,
i on ser ben vist.
No �s f�cil,
sobretot quan s'ha com�s un crim,
tornar a ser alg�.
No et pensis
que per haver estat deu anys all� dins,
la gent
que torna a somriure pels carrers
deixar� que torni a ser aquell noi
que cada mat� a les dotze
anava a comprar el diari al forn
i s'asseia en aquell banc
veient passar la sort,
sense veure que les coses,
la gent nom�s les vol jutjar amb por;
que si es mou la llum,
que si perds el sum,
no hi haur� mai reinserci�.
Tarda negra,
d'un diumenge gris d'un blanc gener,
el pare torna
a casa altre cop banyat d'alcohol.
Vi i past�s,
i un al� de ginebre i an�s
cauen sobre la mare
plorant el sopar.
L'Oriol,
sap que ha d'esperar a l'habitaci�,
mig d'amagat.
Sap b�
que el seu pare es treur� el cintur�,
i aix�,
buidar� tot l'alcohol de dins,
a m� de d'insults, de cops i de crits.
L'Oriol
aguanta m�s, frena el fusell,
abaixa el cap, dispara un tret.
Obre els ulls
https://www.coveralia.com/letras/carrer-de-la-sort-n-13-petit-fours.php
aixeca el cap, veu el que ha fet:
el pare no el molestar� mai m�s.
I aix� fou
com el jove Oriol va posar fi
a una hist�ria
que durava massa temps.
Tot i aix�,
la pres� no li tragu� ning�;
amb deu anys,
fins va tenir temps de fer-se gran.
I avui,
que per fi el fill ja sortit al carrer,
l'ha impressionat
els ulls
de la gent que no recorda b�,
la veu;
la mirada, el gest del caminar,
les ganes de viure d'aquell noi
que cada mat� a les dotze,
anava a comprar el diari al forn,
i s'asseia en aquell banc,
veient passar la sort,
sense veure que les coses,
la gent nom�s les vol jutjar amb por;
que si es mou la llum,
que si perds el sum,
no hi haur� mai reinserci�.
L'Oriol,
aguanta m�s, frena el fusell,
abaixa el cap, dispara un tret;
obre els ulls,
aixeca el cap, veu el que ha fet;
el pare no el molestar� mai m�s.
Que cada mat� a les dotze,
anava a comprar el diari al forn,
i s'asseia en aquell banc,
veient passar la sort,
sense veure que les coses,
la gent nom�s les vol jutjar amb por;
que se es mou la llum,
que si es perd el sum,
no hi haur� mai reinserci�.
