Letra de Can�� per a 2 guitarres i un amor - Gent Del Desert

�vids de Joan Fuster. I encara altres
et trobaran del tot inabastable,
solitari de Sueca, acompanyant-nos
per aquests viaranys, pat�tics, pobres.
L'amenitat, la gr�cia insadollable
d'haver-te fet tan ric la lucidesa
esc�ptica i vital: vet ac� l'arbre
que has dre�at des de l'erma terra nostra,
sabent-la f�rtil sota la mortalla.
Llaurador rigor�s de la cultura,
feres niu de l'estudi, esdevenint-ne
l'ocell de biblioteca, la lluerna
i el gat enfilad�s d'altes teulades.

I encara una tendresa quotidiana
i una espurna constant i una insist�ncia
feta aforisme i comprom�s i angoixa
transmutada en proverbis i insol�ncies,
mentre et sents desfici�s, sarc�stic, �cid,
inc�mode per� sense aturar-te,
fruit�s treballador de cada dia
i, encara aix�, obert a la conversa,
accessible i hum�, d'immens bagatge
confegit tena�ment des del silenci
de pensador que escolta, que investiga,
que desxifra, que veu, que pren i d�na,
que transmet, que administra revulsius,
que fixa refer�ncies, que raona,
que estima el seu pa�s, que ens el fa nostre.

Temps cremat,
treball fet a consci�ncia i amb amor,
temps fotut
i alhora ple de for�a del teu cor.
El teu cant,
la teua generosa veu al vent,
tot donat
a noves utopies i un neguit...
Era bell deixar-se acaronar
pel m�n obert, m�n obert.
Era dur aprendre i desprendre
i no trobar, no trobar.
Estimar,
omplir la crosta humana del teu do,
estimar
i caure i aixecar-se jorn a jorn.
Jorn a jorn,
el pas del temps no d�na per a m�s,
temps passat
cremant desesperan�a i plenitud.
Torna el temps de lluites i banderes?
Potser no... Potser no.
Els "amics" que ara no et necessiten
per a res t'han deixat
T'han deixat
perqu� ara ja "manen", per� tu
https://www.coveralia.com/letras/canco-per-a-2-guitarres-i-un-amor-gent-del-desert.php
has tornat
al teu m�n de l'acr�cia i el treball.
El treball
de dignitat apresa i patiment,
patidor,
artista solidari i els companys.
Dels companys
sempre tindr�s l'estima
per a tu, per a tu.
Jo tamb� comence a desteixir-me
i desescric, desescric
Mare endins
buscant viure de nou, qui sap com...?

I has mort mig en silenci, dignament,
al cor d'aquella casa acollidora,
envoltat dels teus llibres i papers,
solitari de Sueca, que ens has fet
companyia i guiatge, gener�s,
il�lustre cabal�s, impertinent.
I havent-nos demanat discreci� i tacte
per al darrer rep�s que t'amortalla,
quan ja t'han despullat de les ulleres,
del bat� i del pijama i de l'etern
cigarret mentolat; quan l'�ltim whisky
s'ha esva�t riu enll� del teu silenci,
s�n closos els teus ulls. I si ens escoltes,
repensa-t'ho, recorda-te'n, que ens deies
"sigueu impertinents, sigueu-ho sempre".
Per aix� avui et vetlem, per aix� ara
tens la gent a la porta de ta casa
i una plural conc�rdia els agermana
al teu costat, a l'hora de la mort.

Retruca'ns tu, si em permets els teus versos:
"jo visc jo visc i a�� immunitza els c�nters
jo visc i a�� �s una balada antiga
jo visc i alhora una bandera s'obri
jo visc i una bandera s'encomana".
Perqu� has viscut i ells encara no ho saben,
s�n l'obvietat negativa i espessa,
conscients de l'ull quan et gires per dir-los
"i viure per a mi �s tot el contrari
del que creieu vosaltres els infames

I ens adreces la veu, recomen�ada:
"cal ser lliures, amics", cal ser-ho a costa
de tot el que hem perdut. A tu et guany�vem.
Se'ns ha fet donaci�, llavor, drecera.
Nosaltres, qu� hi farem? Aprofitar-ho.
Per aix� et seguirem. Per aix�, ara,
prescindint del que he escrit per al silenci,
et retrobe, t'escolte, aprofundint-te,
tornant a rellegir-te els llibres, l�cids.