Entre les barques quan passa l´amor
no duu la fúria de crits ni besades,
l´amor que passa a la vora del mar
és blau verdós i flexible com l´aigua.

Perquè a la platja hi arribi l´amor
hem de tenir una miqueta de calma,
i una gavina pel cel adormit,
una gavina i una aigua ben blava.

L´amor que passa a la vora del mar
vol que tot just es bellugui la barca,
vol a la vela una mica de vent,
però té por de sentir les onades.

Vol una galta que es deixi besar,
però que hi posi una certa recança;
l´amor que es diu a la vora del mar
és un amor de molt poques paraules.

Entre les barques quan passa l´amor
no vol ni plors ni gemecs ni rialles,
l´amor que passa a la vora del mar
és un sospir que batega com l´aigua.