Letra de Calipso - Elies

Ara Ulisses
sotm�s a l'amor de la deessa amagada
que el vol fer immortal,
mira trist cap a ponent
i pensa en la seua illa inassolible.

Una ll�grima roda per la seua galta,
�s la nost�lgia,
el dolor del navegant
perdut enmig de la mar.

Els d�us se n'adonen
i demanen a Calipso,
has de deixar-lo marxar,
https://www.coveralia.com/letras/calipso-elies.php
Ulisses no pot romandre m�s temps amagat
ara que el sol tremolant
comen�a a envermellir.

Amb quatre fustes li ajuda
a construir un rai
i despr�s d'una nit de lluna plena i mar d'argent
l'empeny cap a ponent.

La deessa mira partir a l'heroi
que ha renunciat a la immortalitat