Letra de Bogeria - Lax'n'busto

Quan la neu es cansa i es fa tendra,
quans desitjos en aquell moment,
quanta vida, quanta primavera,
jo no puc assaborir-les
no puc canviar de rumb els pensaments.
Si pogues reviure un cop aquest instant,de gran,
quan ja ning� recordi com va ser.
Ho faria sense por i sense innoc�ncia
com aquell que va oblidar que parla d�ell.
Viure de nou, al recordar,
el regust d�un temps lluny�
i d�alg� que sents, potser teu aprop fuga�.
Que no saps si feia mal, o era un somni sobrenatural
que el dest� no et va atorgar.
Aquella veu, aquell desitg, aquella bogeria.
Tu, que et perds, que ja no se per on trobar-te
fes, desfes, i torna per tornar a allunyar-te
omples buits que han posat en banda.
I jo que veig, que lluito per� se m�escapa,
s�, que el temps, m�ensenyar� com oblidar-te
per� l�espera resulta llarga.
https://www.coveralia.com/letras/bogeria-lax-n-busto.php
I tu, que et perds, que ja no se com allunyar-me.
Fes i desfes, potser el culpable
vaig ser jo que vaig fer malament,
de forma inconscient, premi sense inter�s.
Misteri que ara ja no resoldr�, em manca fe.
Si pogues reviure un cop aquest instant,
De gran, quan no recordi com va ser,
ho faria sense por i sense innoc�ncia
com aquell que va oblidar que parla d�ell.
Viure de nou al recordar,
el regust d�un temps lluny� i
d�alg� que sents potser teu aprop, fuga�.
Que no saps si feia mal, o era un somni sobrenatural
que el dest� no em va atorgar.
Aquella veu, aquell desitg, aquella bogeria.
I tu, que et perds, que ja no s� com allunyar-te,
fes, i desfes. Potser el culpable vaig ser jo,
que vaig fer malament, de forma inconscient,
premi sense inter�s,
misteri que ara ja no resuldrem, ens manca fe.