Letra de Assaig d'homenatge als treballadors de l'ensenyament - Gent Del Desert
Letra de canci�n de Assaig d'homenatge als treballadors de l'ensenyament de Gent Del Desert lyrics
Salut! I llarga empenta! Llarga empenta, eternal, per la llan�a amatent
que conrea la Terra, per l'avantguarda ferma dels mestres del meu Poble.
Vosaltres, els obrers d'un treball enaltit, vertaders almog�vers
de la nostra cultura, els qui aneu enlairant les tendres esperances
d'un pa�s amagat que anem reconstruint. Torneu-hi a omplir les boques
amb la saba dels mots; que la llengua revife, com la sa� d'abril
fa cr�ixer les arrels, com l'al� d'un vent lliure va al�ant els tanys novells.
Vosaltres, els guardians de llavors i planters, pel futur del meu Poble.
Sou la imatge dels mestres que jo volia tindre, que mai no els he tingut.
Vosaltres, ara, obriu les finestres d'escola a l'aire transparent,
finestres sense reixes per on entre la llum del sol, a tota l'aula.
Creix la saba, brodant la flor per sobre el verd,
la flor d'uns anys que retran el seus fruits,
uns fruits daurats pel Temps que anem bastint;
car els xiquets aprenen el que veuen,
doncs, feu-los veure els somnis que serveu,
l'�mbit creixent de la terra promesa,
la lleu espurna que esdevindr� foguera.
Ja no hi haur� consignes ni esperons,
ni tirallongues de conceptes lligats,
https://www.coveralia.com/letras/assaig-d-homenatge-als-treballadors-de-l-ensenyament-gent-del-desert.php
memoritzats, repetits, i oblidats.
Ja no hi fareu m�s preguntes, si abans
no haveu donat la resposta constant.
Sereu, vosaltres, els companys integrals
dels anys fecunds d'un avenir llaurat
que ara s'hi acreix, assegut als pupitres.
Vosaltres, eines, torsimanys d'il�lusions,
doneu la m� a les mans que ara s'obrin,
mireu uns ulls que miren m�s enll�
de les finestres i del cot� dels n�vols,
parleu les clares paraules, a l'o�da
d'aquells que esperen el suport de l'inici;
sentiu tot l'h�lit d'aquells cossos tan joves
i respireu a plena olor la vida,
sabreu el tast de la satisfacci�.
Amb eixes cames i eixos peus allerats,
caminareu cap a la llibertat.
Ara escolteu l'homenatge que us dec.
que conrea la Terra, per l'avantguarda ferma dels mestres del meu Poble.
Vosaltres, els obrers d'un treball enaltit, vertaders almog�vers
de la nostra cultura, els qui aneu enlairant les tendres esperances
d'un pa�s amagat que anem reconstruint. Torneu-hi a omplir les boques
amb la saba dels mots; que la llengua revife, com la sa� d'abril
fa cr�ixer les arrels, com l'al� d'un vent lliure va al�ant els tanys novells.
Vosaltres, els guardians de llavors i planters, pel futur del meu Poble.
Sou la imatge dels mestres que jo volia tindre, que mai no els he tingut.
Vosaltres, ara, obriu les finestres d'escola a l'aire transparent,
finestres sense reixes per on entre la llum del sol, a tota l'aula.
Creix la saba, brodant la flor per sobre el verd,
la flor d'uns anys que retran el seus fruits,
uns fruits daurats pel Temps que anem bastint;
car els xiquets aprenen el que veuen,
doncs, feu-los veure els somnis que serveu,
l'�mbit creixent de la terra promesa,
la lleu espurna que esdevindr� foguera.
Ja no hi haur� consignes ni esperons,
ni tirallongues de conceptes lligats,
https://www.coveralia.com/letras/assaig-d-homenatge-als-treballadors-de-l-ensenyament-gent-del-desert.php
memoritzats, repetits, i oblidats.
Ja no hi fareu m�s preguntes, si abans
no haveu donat la resposta constant.
Sereu, vosaltres, els companys integrals
dels anys fecunds d'un avenir llaurat
que ara s'hi acreix, assegut als pupitres.
Vosaltres, eines, torsimanys d'il�lusions,
doneu la m� a les mans que ara s'obrin,
mireu uns ulls que miren m�s enll�
de les finestres i del cot� dels n�vols,
parleu les clares paraules, a l'o�da
d'aquells que esperen el suport de l'inici;
sentiu tot l'h�lit d'aquells cossos tan joves
i respireu a plena olor la vida,
sabreu el tast de la satisfacci�.
Amb eixes cames i eixos peus allerats,
caminareu cap a la llibertat.
Ara escolteu l'homenatge que us dec.
