letra de
Ara

Quan la ràbia és qui guia els meus passos i la incertesa desfà caminars l'esperança sembla enderrocar-se darrere dels dies de lluita i asfalt.

Quan el gris és l'únic color que dibuixa i omple futurs immediats és el pànic, l'olor a dolor el que et sembla sentir, el que et sembla palpar.

No, no pot ser, quan de temps haurem d'esperar més. No, no pots més i saps que tot depèn de tu mateix.

Quan la pluja transforma els paisatges i la foscor engoleix els teus mars les mirades semblen no trobar-se perdudes als límits on hem arribat.

I quan corres i crides al vent i les llàgrimes omplen de fred els estels és la ràbia, l'odi i la tristesa les que et fan sentir tantes voltes rebel...

No, no pot ser...

Letra enviada por Anónimo

La siguiente letra de canción de Ara de Obrint Pas es una transcripción de la canción original realizada por colaboradores/usuarios de Coveralia.
Si encuentra algún fallo/error en el texto, no dude comunicarnoslo aquí