Letra de Aquella casa, el centre - Gent Del Desert

Aquella casa, el centre del meu m�n. I des d'ella,
tra�ant cercles conc�ntrics el m�n se m'eixamplava
a trav�s dels carrers. El meu carrer obert:
la Morereta, vida amunt i avall, tranquil�la;
i a la vora, l'arbreda de besllums: Sant Domingo,
lloc d'esplai i trobada. I els meus primers amics.
I tots els nostres jocs, ancestrals, inici�tics...
Carrer de Sant Josep, carreronet d'Amunt,
la font de la Penyeta i, all�, la replaceta
pl�cida, acollidora... i l'extensi� del cercle:
l'univers de carrers del Poble Nou, amunt,
fins a l'Almaig obert i el Llombo espletant d'hortes
amb les art�ries vives i les sendes trescades
confluint en el poble. Emmarcat entre aquell
https://www.coveralia.com/letras/aquella-casa--el-centre-gent-del-desert.php
Parad�s desbordant i entre "la Carretera",
ten�em l'escenari: l'Ermiteta, els carrers
vius de gent llauradora, el Barranquet, la Vila...
Ben a prop del vell cor, el nostre cor jugava
les primeres partides en plural: l'amistat,
set experimentada de primeres eixides
al carrer i a la vida. I la vida a la casa:
daurada, plena, c�lida. Els meus primers joguets:
humils i extraordinaris, I els meus dominis amplis
d'�nic xiquet a casa, ali� encara a trag�dies
quotidianes que feien el vell cercle immutable.