Segueixo viatge pel mar de l´afany,
buscant l´amor amic perdut
quan tempestes de corbs esquinçaren la llum.

Avui llanço la meva àncora al sorral dels estels,
la veig fendir l´enllà del cel
que, com un vell oracle, espurneja el teu nom.
Dormiré al seu recer, bon amic, amor meu.

Allende... Allende... Allende!

D´Iquique a Coquimbo ets dempeus,
de Talca fins Guanguali sou dempeus,
dempeus!

Dels jardins de Tabarka et portem llessamí
i l´or de l´olivar que a Delfos és dels déus,
d´Altea la flor del taronger adolescent.

Allende... Allende... Allende!

D´Arica fins Temuco ets dempeus,
de Chanco fins Taitao sou dempeus,
dempeus!

Ets escrit arreu:
en el cor del destí
i en el ventre les dones et porten, amic.
Tornaran a infantar una antiga esperança
entre els vells volcans i el mar de pau,
quan la història executi els qui et foren botxins,
quan els teus t´alliberin fent-se lliures per fi.

Allende... Allende... Allende!

Amor que m´ets amic d´aquell ahir,
amic que m´ets amor pel devenir,
dempeus!